"Farol": SÏnia dessecant

El "farol",
Tot el que podien oferir els nostres altius governants
Encapçalant aquell poble coratjós, irredempt, il·lus.

Embolicats d'estelada, Empedreïts de ploricó
Mercadegen ara, descoratjaments i desmoralitzacions
Oferint sols, perpetuar desfetes i acceptar generositats
i Guiar-nos cap clot, a la cleda del Brau.
Aquest és el ineluctable fat destriat

Ni un borrall lliscarem del somni promès
Que endinsat al clavegueram, rau Esmicolat
Tant esmerçar-se'n per copsar el no-res

Perquè vàreu obviar la força d'un poble irredempt d'esperit?
Perquè vàreu menystenir la força d'un poble alçat, unit, imbatible d'ànima?
Perquè no sostinguéreu aquelles rendes del cavall foll de llum, fort de trot, grat de galop, amb una fita prístina?

De nou a la sínia dessecant
Roda que roda amb la nació aliena, adversa, corrupta
Roda que roda dessecant anhels, dessecants goigs, dessecant esperances.

Desembravits i desendariats
Per no haver enrassat l'adversari
Amb el Trenc de poncellatges a coll,
Seràfics d'un somni, amb el poble al darrer


La sínia a voltes de girar "faroleigs"
Dessecava més, la il·lusió del meu poble
Assedegat's de segar cadenes
ompliem mots i panginirics somorts



El farol de llibertat
L'esquer de sobirans
Sense pòquer a la màniga
Còmplices sou d'haver guillotinat i escapçat un poble

Dimitiu. I deixeu pas. Aquells que pas van de farol

Que Pas era cimbell, el poble apallissat,
Que no eren "farols", ulls buidats, arreu sagnant amb milers de represaliats
Que no eren fal·làcies, Allà a l'asfalt, en mig de foc, crits, carreres i sirenes
per oferir-nos tan sols un "farol"

D''aquell retop, que no ensopits, deixondits ens alcem
aquest cop sense succedanis ni ficcions.

Prou de paranys i pors
Que som incommensurables en ardits
Quan la força de tot un poble jau al darrer
i es vesteix amb Panòplia i Daia acerada