Clotxines i afàsies

Un relat de: Peer Cepció

Pepet va arribar al món en un mal moment. Sa mare era minyona d'una casa rica de Terol a les darreries del segle XIX. Pepet va ser el fruit de la secreta relació entre Pilareta la minyona i En Vístulo, el senyor de la casa emparentat amb la noblesa i el clero aragonesos. Pepet no va conèixer als seus progenitors perquè, quan encara no feia una hora que havia nascut i no tenia ni nom, Pilareta el va deixar a la porta de la casa del capellà obligada per les amenaces d'En Vístulo. En Cosme, que era el capellà, va portar el nadó al convent de Santa Teresa, on se'l van quedar per tal de criar-lo. Com que faltaven molts dies per Sant Josep, li van posar el nom de Pepet.
Prompte va destacar per ser un xiquet molt espavilat i viu. Allà al convent hi havia més orfes de l'edat de Pepet. Corria el rumor que tots no eren orfes. Alguns ateus del poble deien que hi havia més d'un fill d'En Cosme i les monges. Mai no es va poder aclarir aquest detall per por a la condemnació amb la qual havia amenaçat En Cosme a qui gosara tenir eixe tipus de pensaments.
El convent de Santa Teresa havia esdevingut un orfenat provincial. Tots els orfes dels voltants acabaven allà. És per això que varen haver de fer una escola per als orfes.
Pepet era el més intel·ligent del seu grup. De vegades s'avorria mentre les monges explicaven les coses als demés. El que més li agradava era acabar el primer els exercicis i presumir d'això davant els altres. De vesprada era una altra cosa. Pepet era el líder de la seua colla. S'entretenia fent batalles amb tiradors entre colles rivals. També gaudien força caçant oronetes, encara que les monges ho havien prohibit expressament perquè deien que eren animalets de Déu.
Pepet anà perdent a poc a poc l'interès en l'escola. Un dia s'adona que, en lloc de fer els deures, era més intel·ligent tenir contactes als cursos superiors que li deixaren les llibretes d'anys passats. Així va començar a practicar allò que ell va anomenar La teoria de l'optimització de recursos. No li va costar gaire portar-la a terme perquè estava molt ben considerat entre els més majors, els quals havien escoltat històries de Pepet que el convertiren en quasi un mite a l'orfenat. Així va enganyar a les monges, les quals sempre pensaren que era un il·luminat de Déu.
En complir 17 anys va abandonar l'orfenat que l'havia protegit tants anys. Va començar a treballar per tal de guanyar-se el pa i poder pagar una pensioneta de mala mort.
Les primeres feines van ser de doblar el llom de sol a sol. A Pepet no li agradava aquest tipus de vida. Ell no havia fet cap esforç físic en sa vida que no fos per jugar. Prompte van aparèixer els dolors al muscle i l'esquena. Com que tenia uns diners estalviats, va decidir deixar de treballar i buscar-se una altra feina. Cap treball li agradava i els diners s'acabaven. Un dia va trobar una colla de malfeiners com ell prenent el sol a la plaça. Eren carteristes i estafadors. Pepet va participar amb ells en algunes malifetes fins que va independitzar-se per tal de no haver de repartir els guanys del negoci entre tots. Va convertir-se en el carterista més refinat i famós de la província.
Les coses li anaven bé i era el moment de fer realitat el seu somni: creuar l'Atlàntic i conèixer Amèrica. I d'esta manera, quan encara no tenia 25 anys, Pepet es va trobar a Chicago treballant per a un dels gàngsters més perillosos de la ciutat. Allà li deien Il píccolo Pepone. Va ser un dels millors jugadors de pòquer en aquells anys de la llei seca. Havia canviat el vell tirador de l'orfenat per una metralladora automàtica que feia servir per amenaçar o assassinar els enemics del seu patró.
Allò el va portar a la presó un parell de vegades. L'última el van condemnar a cadena perpètua. Va poder fugir gràcies a que un amic li va fer aplegar una serra amb la qual serrà les reixes de la cel·la. Sense pensar-s'ho va pujar a un vaixell que anava cap a Europa amb la condició de treballar de mariner durant el trajecte. Pepet va esforçar-se de valent i als tres mesos de viatge va arribar a Melilla.
Era l'any 1936 i s'estava preparant un alçament militar. Pepet va allistar-se a la legió. El mateix dia que començava la seua nova vida, aquesta va acabar. Tot ocorregué mentre Pepet vigilava el polvorí. Va albirar un bombarder que es disposava a atacar l'aquarterament on dormia la resta de soldats. Fent ús de la seua refinada punteria, Pepet va abatre l'avió abans que soltara cap bomba. El pilot va saltar i l'avió s'estavellà al mar. Quan Pepet corria per a contar el que havia ocorregut, va caure sobre unes parietàries. Açò va ser la seua fi. Pepet tenia al·lèrgia a la parietària. Va sofrir un atac d'asma i va morir sense que ningú el sentira mentre s'ofegava.
Quan la història va arribar a Terol li van fer una estàtua a la plaça. Aquella mateixa plaça on va començar a furtar carteres. No cal que la busqueu. Aquella estàtua va durar molt poc. La canviaren per un Torico i l'estàtua de Pepet fou fosa per a emprar el metall en la fabricació de bales de canó

Comentaris

  • M'he he passat be[Ofensiu]
    notardes | 01-05-2005 | Valoració: 10

    Pobre Pepet, quina vida i quin final més inesperat.

  • Carlos | 28-04-2005 | Valoració: 10

    tens un aire al desaparegut humorista Tip, sols t'ha faltat dir allò de "santo varon!!!" o "..era de família humilde...". Un personatge curiòs aquest Pepet. Tinc un germà que practica la teoria del Pepet, la d'optimització de recursos. Es genial.

    un abraç

    PD: m'he cambiat els cristalls de les finestres. Climalit, he posat climalit.

  • me n'alegre[Ofensiu]
    Peer Cepció | 23-04-2005 | Valoració: 10

    Gràcies per les meues paraules.
    Afàsies?

  • me n'alegre[Ofensiu]
    Peer Cepció | 23-04-2005 | Valoració: 10

    Gràcies per les meues paraules.

  • clotxines?[Ofensiu]
    Peer Cepció | 23-04-2005 | Valoració: 10

    Després de llegir-me 63 vegades encara no sé d'on surt el títol.
    Està molt bé el relat. Força bé.
    Gràcies per fer-nos passar 5 minuts.

l´Autor

Foto de perfil de Peer Cepció

Peer Cepció

9 Relats

123 Comentaris

69258 Lectures

Valoració de l'autor: 9.11

Biografia:
Sobrevisc enredant i destralejant en uns i altres.
No m'agraden les banderes.
Sóc solipsista convençut i un poc nihilista.