No seré paPa (si Déu vol)

Peer, si algun dia llegeixes algún paper meu, veuràs que en un dels ùltims, que em sembla que vaig titular "Espiritualitat fracassada", espero que trobaràs alguns pensaments que podriem compartir.

Explico que jo volia explicar Déu d'una altra manera, però els meus primers "deixebles" ja es veien vestits de Cardenals o de Nuncis davant Caps d'Estat de mig món.

Només un, humil i bona persona, va expressar la seva desilusió, perquè ell només pretenia aprofitar les robes del seu para, que havi sigur Canonge i aspiraba, modestament a una Canongia.

Al final, veient que com a màxim potser repetiríem allò del Palmar de Troya, faig decidir ser jo sol Papa i Església, amb l'esperança de traspassar l'ultim llindar de la vida trobant-me un Déu molt millor que el que m'havien explicat.

Però tu, amb un Déu o un altre, aniràs al Cel, perquè els que escriuen com tu, hi van tots.

SANTANDREU3

ara no et comento el poema, perquè, senzillament, no l'he entès...

però és que flipo amb aquest segon comentari que hi ha! que et diu que no seràs poeta (intentant deixar-te pels terres) i et posa un 10!!! és flipant... jejeje! la gent és boja!!!!

petons!!!

AnNna

És una fusió de poesia infantil i crítica ignominiosa.

paPa no sé si seràs, però et puc assegurar que poeta no.

jaja, em pareix ami que, despres d'aquest escrit, no podras ser paPa.

gracies pels teus comentaris.