Fotocopiar és més barat

Hui he anat ha fer fotocòpies i quan ja em trobava en aquella lloable estança que tots anomenen papereria, m'he adonat que m'havia deixat en casa els papers objecte de la meua eixida. La meua superior perspicàcia em va fer reaccionar ràpidament per a no fer el ridícul que tant enlletgix el currículum d'un escriptor. En un pis pas ( que jo vaig pronunciar en veu alta fent gala de la meua perfecta pronunciació francesa) em vaig fer amb la situació tenint-la sota el meu estricte control:
Vaig demanar que m'ensenyaren el diccionari de la reial acadèmia de la llengua, ja que acabava d'eixir tina nova edició de butxaca, la paperera(dona que atén una papereria) me l'ensenyà gustosament(el llibre) i va accedir que jo li pegara una ullada (al llibre) .Per la meua cap passà la idea de comprar-me'l per a eixir d'aquella vergonyosa situació però vaig recordar quelcom que havia après en la meua llarga formació com a aprenent d'ajudant: és més barat fotocopiar un llibre que comprar-lo. I així ho vaig fer. Li vaig dir a la paperera amb veu ferma I segura que me'l fotocopiara (el llibre. Ella va accedir amb una normalitat que em va tranquil·litzar. Ho havia aconseguit, havia eixit d'aquella situació que va estar a punt de costar-me un greu disgust per a les generacions futures i tenia un llibre que em seria molt útil després en la meua incorporació a files.
Vaig començar a llegir-me aquell estrany llibre amb l'agradable sensació d'haver fet un bon negoci. Dic estrany perquè mancava de línia narrativa, només gaudia d'una excel·lent rima inversa, és a dir, en comptes d'acabar les paraules amb idèntiques lletres, en este llibre començaven quasi totes les de la mateixa pàgina amb la mateixa síl·laba. No deixe de pensar en l'autor d'este interessant, alhora que estrany llibre; havia de haver-se passat anys recopilant aquelles poesies que inundaven el meu cor d'un a felicitat esquiva.