EXTRANY AL MEU POBLE

Un relat de: Lluís Berenguer


Han prostituït el meu poble,

despullat, humiliat,

violat, fornicat

per aquesta gentola

empatxada de diner,

golafre de territori,

insaciables depredadors

d’espais bells i estimats

per aquells que els habitavem...

Maleïdes lleis urbanístiques!

Maleïts puteros del formigó!



Ja som estranys als nostres carrers,

alienígenes entre aquestes masses

que compren, embruten i caguen...

compren i embruten llocs estimats

i es caguen amb la nostra llengua,

la gran majoria.



Els forasters ens foragiten,

arriben a milers farcits de diner

pels proxenetes del formigó,

emparats per lleis

que permeten fornicar

l'ànima dels nostres pobles,

depredant, arruïnant

la bellesa del paisatge,

l'espai, el temps dels ecosistemes

i les seues interconnexions.



Camps, tarongers,

ports, pesqueres,

camins, ramats,

tradicions, costums...

festes instrumentalitzades

en nom del turisme fan perdre

l'essència, l'autenticitat,

la plenitud i raó d'ésser

de la nostra identitat,

perquè tot té un sentit

davant la vida, particular,

diferent i únic on habita

la felicitat... Dintre nostre!



Amargant-nos el viure

ja mendiquem la llar,

obligats, supliquen pietat

els desnonats per l'avarícia

buscant sostre arreu del món,

allunyats de l,arrel es desesperen.

Els fills dels pobles

ja es troben perduts,

sol ha quedat un camí:

sotmetiment o penúria.



Els fills dels pobles?

Indignes! Traïdors!

La falç i la vinya,

l’horta i els seus fruits,

marges de muntanya,

la suor i la sang dels vostres pares,

dels vostres avis,

ha pagat les vostres Universitats!



La mateixa terra hui abandonada,

els mateixos bancals marginats

esdevinguts brossa i arbres secs,

esperant requalificacions

que us facen ben rics.

Allà van urbanitzacions!!

Los Naranjos, Las viñas, Los almendros...

el formigó ha batejat.




Cors metal·litzats,

sentiment mercantilitzat.

Els fills dels pobles

ja parlen castellà i anglés

en nom dels nous temps,

temps de turisme salvatge,

temps tecnològics,

de robots i avatars.

Milers de displays passegen

pel carrer esclaus urbanites

amarrats amb el cordell invisible

del pastor global...

Subjugades ànimes

conduïdes cap a la seua ruïna.



Però un dia seré Xirinacs,

isolat, demanant perdó

pels meus germans

deixats sotmetre pel poder aliè,

despullats, humiliats,

violats pel diner que tot compra...

fins la pròpia mare.

Si, alegrois i xirois

fiquen la mà

encarnant la deshonra

molts hereus d’aquestes terres.



Un dia seré Xirinacs,

allunyat de tot i de tots,

davant l’univers,

la natura i jo,

la meua cultura,

la meua terra,

els meus drets,

el meu poble...

demanant perdó

amb un últim alè

de dignitat...

La natura i jo.

Comentaris

  • De fora vindrà...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-01-2025 | Valoració: 10

    qui de casa ens treurà. El poder i l'avaríci roben l'essència d'un poble sense cap mirament, i això malauradament, no hi ha qui ho aturi... L'únic que tenim a l'abast és la protesta i la indignació, i amb aixoʻ no en tenim ni per començar.
    Rosa.

  • M'AGRADA...[Ofensiu]
    jomagi | 18-01-2025


    El teu escrit. Malauradament anem de mal a pitjor! Jo personalment cada dia estic més convençut que si els uns o els altres no passem a "l'acció directa" ho tenim més que perdut tot.
    El meu gran amic Luis Maria Xirinacs davant la terrible situacio d’avui dia seria del primers que lluitaria a mort!
    Salutacions.