Explosió estel.lar

un cop més, només una Mestre de les paraules podia fer això. M'agrada el toc concís que utilitzes en aquest poema, jugant a l'hora amb els sentits dels mots. Una via talment làctia que esquitxa els seus estels al voltant d'un melic, font de nous signes del zodíac. No només m'ha agradat el contingut explícit i a l'hora imaginatiu sinó també la sonoritat de les paraules que has utilitzat: esquitxar, melic, aranyes...
Un poema molt suggerent amb un títol encertadíssim.

Un petó!
Leela
Ps. estic fent repàs dels teus darrers poemes que encara no havia llegit i estic disfrutant molt.

que descriu un final i un començament d'una forma genial.

M'agrada.

(El fico als preferits).

Hola angie, m'ha agradat trobar-me amb aquest poema. Tot i no tenir res a veure i estar a anys llum de la teva "explosió", m'ha fet pensar en un que no em vaig atrevir a penjar. Avui que l'he desterrat, potser ho faré. A més una nit propera em sembla que les forces estel·lars ens tornen a eclipsar. De moment te l'ensenyo a tu:

Camí de llet

"Your steps draw the milky way
I see stars glowing in your footsteps
would you mind if I just sit down here
and watch you dance that waltz?"

Via làctia, camí de llet.
Desig lunar d'eclipsi total:
després de molt temps
el sol i la lluna es donen la mà.

Eclipsi solar:
el sol m'ha encegat,
però s'ha post massa aviat.
Desencís lunar.

Anuncia'm el proper fenomen estel·lar.

Camí de llet.

(escrit després de l'eclipsi anular de Sol del 3 d'octubre de 2005)


Estic contenta de la interpretació que fas de les meves metàfores. Em sembla que has llegit "La trena" en el mateix sentit en què ha estat escrit. És un gust que em facis saber de quina manera t'ha arribat el relat. És el regal d'aquesta pàgina.

Vull descobrir Josep Planaspachs gràcies al poema que vas penjar. Saps? No és la primera vegada. També em vas fer conèixer a Jordi Odrí: "M'agraden els dilluns perquè no puc més de diumenges..."

Bé, per avui ja n'hi ha prou de parlar de mi. Aquests dies em llegiré tots els teus poemes eròtics que encara no he desvestit.

Un beset,
è.

i gmolt visual. Quines comparacions tan ben trobades!
A mi també m'agrada veure les constel·lacions i els estels a mitjanit. E petits plaers que no es poden pagar amb dners són els que ens fan sentir feliços i plens de veritat.
Una abraçada Angie