Exhibició lingüística

Un relat de: Mercè Bellfort

EXHIBICIÓ LINGÜÍSTICA



Tot i que tenia força dificultat a pronunciar certes lletres sempre va fer cas a la logopeda que la va atendre des de ben petita. Els seus consells eren molt pràctics i valuosos.L´esforç i el sacrifici constants van acabar donant els seus resultats.
Conforme anava creixent veia que la seva admiració envers els políglotes la captivava. Potser aquesta mena de devoció ja li venia donada des del seu entorn familiar: la seva mare era italiana i el seu pare finlandès.
Es va acostumar a adreçar-se als seus pares en la llengua que li havien ensenyat respectivament tan bon punt va néixer.
El bo del cas és que a casa també se sentia una tercera llengua: la que parlaven els seus pares i que els va servir per relacionar-se quan es van conèixer. Naturalment es tractava de l´anglès, aquesta llengua que, ens agradi o no, ens resulta necessària a l´hora de comunicar-nos amb els estrangers en general.
La Francesca va aprendre, doncs, com aquell que res, a parlar tres llengües, la qual cosa l´omplia d´orgull.
Com que vivien a Suïssa era d´esperar que la família Jürgen parlés també l´alemany i el francès.
Amb cinc llengües que dominava gairebé a la perfecció, la Francesca va tenir ben clar quina podria ser la seva professió. Es dedicaria a ser intèrpret.
Val a dir que, com el seu pare, era molt exigent amb ella mateixa i va pensar en ampliar els seus coneixements lingüístics. Per què no aprendre a parlar llengües d´altres continents com l´asiàtic o l´africà?
La idea va ser tot un repte per a ella. Va escollir l´àrab i el xinès, dues llengües i dues cultures totalment diferents.
Els anys que va dedicar a aprofundir en el coneixement d´ambdós idiomes potser van ser exagerats, però el sacrifici va valer la pena.
Amb vint-i-sis anys la Francesca parlava set idiomes. Una candidata perfecta per entrar a treballar a la seu de les Nacions Unides.
Es va preparar a fons pels exàmens que li venien al damunt. Al llarg d´una setmana estaria posant a prova els seus coneixements davant d´un tribunal exigent i impecable.
Se sentia neguitosa pel que suposava superar un tràngol d´aquesta categoria, però en el fons tenia ganes d´afrontar amb valentia el dia assenyalat.
Era un dia especialment important per a ella i li va voler donar el seu propi toc. La barreja d´orígens dels seus progenitors es va notar en dos aspectes: morena i guapota com la seva mare, es va deixar anar la llarga cabellera que li cobria la brusa blanca un xic escotada i provocativa. La faldilla negra ben cenyida i el calçat amb aquells talons tan alts li donaven un aire de sensualitat que li podrien servir per impressionar físicament els membres del tribunal. Del seu pare va treure el rigor, la serietat i la concentració . Va interpretar amb gran exactitud i seguretat els discursos de l´examen.
Davant l´exhibició que va fer tots es van quedar rendits als seus peus, o , millor dit, a la seva llengua. Una llengua que va néixer capgirada, però que gràcies a la seva perseverància ningú va notar ni el més mínim defecte.
Els resultats van ser totalment satisfactoris.
Ara treballa d´intèrpret on sempre havia somiat. Es guanya molt bé la vida i gaudeix moltíssim amb les relacions que li comporta la seva feina.
Només té un petit problema: s´ha enamorat d´un cònsul rus, justament. Ella que ja donava el període d´estudi per acabat veu que li toca fer un darrer esforç. I el farà, per descomptat. Però… és que el rus en qüestió s´ho val!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer