Eva

Un relat de: Llima

Eva, el desordre t'aferra a uns llençols bruts, a un catre incòmode.
El sol a través de les cortines et colpeja, amb el silenci dels traïdors. El temps avança i s'oblida del teu cos, l'abandona, despietat, damunt del matalàs.
La impaciència t'estreny ofegant-te i no pots aixecar-te.
Què ocorre quan l'animal desperta, instintiu, del somni de la virtut?
Eva, no existeix cap paradís.

Comentaris

  • gràcies :)[Ofensiu]
    Llima | 15-08-2010

    Hola Carme, moltíssimes gràcies per tots els comentaris. Avui m'he trobat aquesta pàgina al Facebook d'una amiga i em sembla molt interessant! Quan he vist el terme "relat", m'he esglaiat un poc perquè ho relacione amb un text llarg, i jo no acostume a fer-ne, però bé, açò és molt més divers, i m'agrada.

    Gràcies de nou :)

  • Em sembla genial, Llima[Ofensiu]
    Carme Cabús | 15-08-2010

    Les paraules justes, la sensació esculpida, com una flor esclatada. I la frase darrera, la troballa definitiva.

    He entrat al teu blog i tot el que he llegit m'ha encantat. Tens un do admirable per escriure, i només amb 20 anys!

    Sisplau, continua.

  • merci[Ofensiu]
    Llima | 14-08-2010

    Moltes gràcies Sílvia (he esbrinat el teu nom... hehehe). Un bes!

l´Autor

Foto de perfil de Llima

Llima

25 Relats

22 Comentaris

21869 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hola a tots!

Em dic Andrea i sóc de València. En breus començaré tercer d'Història de l'Art (tinc vint anyets), i m'alegra molt poder penjar les cosetes que escric i llegir-ne d'altres molt interessants.

M'encanta la música! Toque el piano i m'agrada composar en el meu temps lliure. També gaudisc molt del cinema, la fotografia i de sortir amb els amics.

Viatjar és la meua passió, però l'economia no em permet fer-ho tant com m'agradaria.

Dues ciutats... Barcelona i París, sense dubte.

Us deixe el meu blog!

www.levinducadavre.blogspot.com

Una besada :)