Eva de fang

... fantàstic. Et dic el mateix que la xantalam.I me´l emporto a preferits.
Anna

un poema per llegir en públic, un de teu: "Eva de sang", i el vaig trobar tan bell, que mentre el recitava m'hauria agradat que les paraules foren meves.

És magnífic, Pilar, l'enhorabona! Petons, fins una altra ocasió,

Empar

Aquest és el poema que més m'ha agradat!
Ens parles de sentir, i no només això sinó que ens has deixat part del teu sentir en paraules.
Molt bé! Sentir és el que ens recorda que estem vius, és el què ens fa veure el món amb altres ulls i deixar-nos moldejar per ell, confonent-nos amb el que ens envolta.

Enhorabona, un bon poema!

Una abraçada,

Leela

susu però bestial!
perfecte el paeal.lelisme entre tu i aquella primera Eva... de fang, de foc, de sang...
el final, brutalment perfecte!
una abraçada.

Feia dies que et volia comentar i no ha estat fins ara que m'ha estat possible...
Un poema maleable per a cada lector, com el fang...
Sentir és l'obra més bella i l'escultura perfecte del nostre jo.
Continuo llegint-te, m'agrada com ho fas...

petons

angie

hola ninona, et devia un comentari sobre el teu repte, no vaig saber captar el personatge, me'l vaig llegir 4 o 5 vegades i de les notes, em vaig descuidar de remarcar el final, que vaig trobar molt bo. Miguel Hernández, un poeta que conec poc: cançons de cantautor i alguna altra obra. Potser si els poemes concrets que vas esmentar, després, haguessin estat en cursiva o remarcats amb cometes com una veu més personal (bé no sé…).

De totes maneres gràcies al teu text m'he acostat i he refrescat la memòria d'un gran poeta. Les meves lectures de poesia, són de poetes més propers: Salvat Papasseit, Vinyoli, Martí i Pol i altres.
fins aviat!. ah! i la paraula complicada, no és la més adequada, més abstracte si de cas.

precios!!!!! ma agradat mooooolt felicitaaats! es preciosss, Ninona! :D

continua scribin ;)

petonss!!

NoKia

I ja no busco.
I ja no soc.

Perquè allò que cercaves, allò que volies ser... ja ho has trobat i ja ho ets. I és just per aquest motiu que ara ja només sento. Perquè et llences a l'aventura a viure el sentiment.

Un poema que ens planteja uns situació concreta al llarg de les tres primeres estrofes, i que ens ofereix la solució, o el final, en el tres versos concloents que el tanquen. Ben estructurat.

Fins la propera,

LLIBRE

ps.- Gràcies pel teu comentari a la ressenya sobre "La derrota de l'àngel". Encara no havia trobat ningú que també se l'hagués llegida, aquesta novel·la. Allà mateix t'he respost, per si hi vols donar un cop d'ull. De nou: fins la propera!

Com tot lo bó t´he trobat a l´atzar. He recordat elpseudonim perque quan he entrat de veres ja no estaves als autors al atzar.
tan sols has entrat dues coses a relats.Un micrcompte-relat, amb una introducció, i aquest poema.

Ninona sigues bufona, encara que t´importi una merda, i publica més coses porfa.

:)))

M'agrada molt el teu relat.
Descrius molt be lo important i significatiu que es el sentit del tacte.
Una abraçada i segueix escribint, que u fas força be.

M'agrada com escrius...que no en posaràs més? Els principis sempre són durs....
Un poema bell, breu (m'agraden el poemes breus, en poques paraules, molts sentiments). Descrius molt bé com amb les caricies i el contacte amb l'altre sents, i deixes de preocupar-te per ser..... Que és ser sino sentir?

Segueix escrivint! Segueix enviant!!!!!!!!

Bruixot