Ets una nena molt valenta

Un relat de: diesi

- Ets una nena molt valenta. - va dir la infermera mentre em treia l'agulla del braç i m'hi posava un cotonet. Ho va dir com si es pensés que dient-m'ho em fes un gran favor. Però jo aleshores no ho entenia. Només sabia que cada dia em punxaven tres cops i em treien sang per intentar trobar un remei que em curés. Però es veu que no el trobaven perquè vaig estar-me en aquell hospital molt de temps. I jo no em considerava valenta, només anava vivint i anava fent tot el que em deien que fes. Només era una nena.

I se'n va anar la infermera i jo vaig seguir llegint un conte que m'havia portat el meu pare, fins que va tornar a entrar la infermera dient-me que a fora hi havia els meus tiets i la meva cosina, que em venien a veure. Jo em vaig posar una gorra de la Barbie que m'havien portat els reis l'any passat perquè no volia que em veiessin el cap, sense cabells. I la meva cosina tenia la meva edat i portava dues trenes i un vestit vermell. I jo anava amb la gorra i la bata de l'hospital. Els seus ulls eren blaus i els meus eren grisos. Em mirava com si fos una cosa rara i em va donar un regal, sense dir-me res. Una capsa de galetes que no vaig menjar mai. I se'n van anar mirant-me amb cara de pena i jo vaig continuar llegint. De vegades no llegia i mirava la finestra. Hi havia un arbre molt prim que gairebé no tenia fulles. Això és tot el que podia mirar.

El pitjor eren les nits. Sopava aviat mentre mirava una estona la televisió. Els meus pares es quedaven de vegades, però no sempre. Quan no s'hi quedaven em sentia molt sola. Després de sopar venia la infermera de sempre i s'emportava una flor que hi havia a la tauleta de nit, al costat de la gorra. Es veu que era perquè de nit les flors respiren al revés que nosaltres. I els llençols feien olor d'hospital i el coixí era fred. I si estava molt callada sentia gent tossir o nadons plorant i també passes de metges i infermeres amunt i avall del passadís. Entrava una claror de color blau per la finestra de l'arbre despullat. I no tenia por perquè no sabia que la meva situació fos com per tenir por, no perquè fos valenta.

Comentaris

  • Una troballa[Ofensiu]
    Pol.lux | 19-01-2008

    M'agrada el teu estil. I suposo que el que més m'atrau del que escrius és la quantitat de coses que pots arribar a dir en tan poques línies.

    Felicitats.

  • llàstima[Ofensiu]
    ixnuir | 22-12-2007

    que aquest fet sigui tan real...
    sort, però, que avui en dia molts nens amb càncer es poden curar (un company meu ho va aconseguir...)

    com sempre, felicitats, ja saps que m'encanta com escrius i wenu, que no em vull enrotllar com sempre ;-)

    bé, aprofito aquest comentari ja per desitjar-te (si no ens tornem a comentar)...
    MOLT BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!

    PTONS

    ixnuir

  • Molt maco![Ofensiu]
    Jan des Val | 29-11-2007 | Valoració: 10

    Molt maco el conte, diesi! Quina nena tan valenta sense ser-ho i sense saber-ho i quina escriptora tan bona! No saps parlar de vegades, dius, per a cor que saps escriure! Per cert, ets tu la de la foto? T'imagino els ulls! M'imagino que parlen tan i tan bé com la teva ploma!