Cercador
Etna
Un relat de: Càmar- Compartir:
El camí ha estat llarg, cansat i, segons com, inútil. A l'època dels ginys mecànics enfilar a peu muntanya amunt del volcà més alt d'Europa ha perdut sentit. La resta de gent que ara és aquí amb nosaltres no està cansada i, tanmateix, contempla el mateix paisatge. Veu el mar, immens, i la terra, seca i aspra. I trepitja, com nosaltres, aquesta terra volcànica, negra, calenta i antiga. Però no ha pujat caminant, no ha trepitjat els polsosos camins que ens han conduït fins al vessant sud d'aquest enorme gegant que ja va espantar Ulisses en el seu periple per la Mediterrània.
Han arribat molt més tard, i després de prendre un cafè ben cremós han fet cua per pujar al telefèric que els ha portat a 2.500 metres sobre el nivell del mar, allà on el cim del volcà ja es comença a deixar veure. Després, sense fer més de quinze passes s'han enfilat a un jeep i han continuat el seu trajecte muntanya amunt. No s'han cansat, no han esbufegat ni una sola vegada, no han sentit com els peus es començaven a queixar, però tampoc han vist aquelles flors grogues o aquelles altres de liles que deixaven constància de la seva bellesa efímera enmig del negre de la lava solidificada.
El camí ha estat llarg, revoltat, però gens fatigant per a tots aquells que l'han fet asseguts en un jeep d'enormes dimensions. I quan han arribat i han baixat a contemplar l'espectacle s'han trobat amb nosaltres, que també contemplàvem el mateix que ells i que hi havíem arribat pel mateix camí, per la mateixa ruta, potser seguint l'absurda idea de voler conèixer la muntanya a poc a poc, sense presses, sense córrer, sense un intermediari mecànic, només nosaltres i el nostre lent caminar cap al cim.
I és ara, després de contemplar aquesta fumerola sorgint d'un cràter acompanyats de multitud de curiosos que fan fotografies sense parar, quan descobrim que ha valgut la pena. Algú, conscient de l'esforç que hem fet i felicitant-nos per això, ens explica on podem descobrir la vertadera naturalesa del volcà, ens assenyala el petit sender que ens endinsa realment en un entorn natural impressionant. Allà, sols, lluny de les masses de turistes i al peu d'un petit cràter, probablement la porta d'entrada a l'infern, sentim el volcà, escoltem com l'olla bull, com espetega la lava i, enmig de la boira, del gris d'aquell paisatge lunar i dels petits forats que es van formant al nostre voltant, sentim que la Terra és ben viva.
No sabem que tres dies després les càmeres de la televisió italiana difondran les imatges d'un riu vermell de lava que desfà el nostre camí, orgullós de mostrar-se al món en la seva més gran esplendor. Si ho sabéssim, somriuríem.
Comentaris
-
La conquesta[Ofensiu]voltor | 26-12-2007
Només pots gaudir plenament del paisatge, del cim, quan és conquesta del teu esforç, que és victòria sobre la mandra i la comoditat.
Només hi ha una manera de conèixer un país i és caminar-lo.
-
I què tal teletransportar-nos?[Ofensiu]L'insomne xerraire | 13-10-2007
Probablement tinguis part de raó i per aquest motiu m'agradi el teu relat, tot i que no comparteixo aquest punt de vista.
A mi m'agradaria teletransportar-me als llocs amb tal de poder gaudir de la meva estada en ells.
Hi ha qui diu que viatjar és gaudir del camí... hi ha qui pensa que viatjar és saber el que un ha de fer a la seva destinació, un cop hi arriba i sense importar el mitjà.
Repeteixo, el teu relat m'ha agradat i m'ha transmès aquestes sensacions, però ... sóc un fan de la teletransportació.
Una abraçada.
-
Es trist[Ofensiu]Falciot blanc | 11-10-2007 | Valoració: 10
que quasi es pugui arribar a tot arreu avui en dia, vull dir a tot arreu sense fer ni mica de esforç, comprenc que per a moltes persones arribar fins a certs llocs els seria imposible per diferents motius dels que no en tenen culpa i per a ells pot ser justificable el us de maquines per facilitar el accés, de totes formes admiro tots els punts inaccesibles de la nostre estimada terra, si no i puc arribar, dons mala sort, si o aconsegueixo, assaboreixo el esforç realitzat, la emoció que sento es difícil de descriure, pero hem sento molt be i aquestes sensacions son sempre enriquidores. Molt be per el teu relat.
-
Article de viatges personalitzat[Ofensiu]angie | 08-10-2007
Benvingut!.
Bona descripció de les sensacions, inspirades per la física del terreny. És impressionant notar com la terra crema sota els peus... (em va passar quelcom semblant a Lanzarote en notar com se'm cremàven les soles de les sandàlies al voltant d'un cràter natural).
Crec que encara hauries pogut posar més del personatge en aquest relat, però m'ha agradat força.
fins aviat!
angie -
Una postal[Ofensiu]Ignasi Boix Roure | 07-10-2007
directa i precisa, sense faramalla poètica ni falses emocions, documentada. Em sembla que podries convertir-la en un text més llarg, una mica més ambiciós, un documental enlloc d'una instàntania. Un relat del viatge podria ser molt interessant. Ja ho veus, m'he quedat amb ganes de més...
-
M'agrada aquesta descripció.[Ofensiu]David Gómez Simó | 03-10-2007
Crec que transmet prou bé la idea del viatge, del que ha de ser visitar un lloc.
Sovint em queixo de la sensació d'irreal que tenen els viatges en avió. Això d'estar ara aquí i una hora més tard a roma li ha robat l'encant al viatge.
Penso que t'has explicat prou bé.
David. -
Bona descripció[Ofensiu]drizzle | 02-10-2007
M´ha agradat el teu relat. M´he vist pujant al volcà i veient els munt de turistes. Bona descripció.
Jo també vull pujat a l'Etna!! -
Arribar-hi caminant[Ofensiu]Nubada | 01-10-2007
és el que et permet observar els detalls, poder fer aquestes descripcions. L'arribada és molt més gratificant i després, el record també.
-
un relat[Ofensiu]pereneri | 01-10-2007 | Valoració: 10
simpàtic. M'ha agradat molt que parlis de la "terra antiga" i de "l'olla que bull". Són expressions que he trobat molt encertades. Però tot el text m'ha semblat prou bo, ben escrit. Miraré de llegir els altres teus.
