Et Sento

Un relat de: Emelkin

Et sento.
La teva carn lliurant-se
a la meva,
la lluna masturbant-se,
la nit erecta.
T'he tret el vestit que em separava
de la teva pell, per on ara llisco
sense frens i la tempesta,
amenaçant-te el sexe,
et desperta.
- No protestes,
la nit és cega.-
Et deixes tocar mentre et llepo
els pits i fas sanefes
amb els dits
a la meva esquena.
Inspires el silenci
- difuminat entre els sospirs.-
i alguna cosa esclata
- un gemec et delata.-
dins les teves cames.
La nit s'escorre
sobre les nostres pells
i lubrica els anhels
que se'ns escolen alhora
vora els llavis.
Desafiem les contraccions
del temps calent
que ens abrasa
i ens abracem
mentre deixes penetrar
l'espasa.

Et sento.
Dins teu, les molles flames
esquitxen les parets
del teu sexe.
Repasso les ombres
del teu ventre.
Hi perdo les hores
i el meu centre
de gravetat
que renega.

Et sento
amb una ma a cada sexe
i les ombres incendiades,
omplint-te el cos
de cendra.

Et sento
i em supliques
que apagui les brases
amb la meva
"llet calenta".

Sota teu,
un mar de flames es desborda
i desfà fronteres.
- La nit gemega.-

Al damunt,
bocins de lluna
alimenten
la teva fam de llum.

Comentaris

  • després de mesos et torno a llegir...[Ofensiu]
    Lechatnoir.. | 15-06-2010

    Em sento identificada amb els teus poemes, i aquest en concret em porta records molt bons....
    El meu poema 'Vespreja amb tacte de lluna' té un aire a aquest,.... Estaves amb mi aquella nit? Sé que no, però ho sembla.