Et puc ensenyar Xàtiva...

T'he esperat tota la tarda,
als carrers de Xàtiva..
t'he esperant sola, amb el café de cada vesprada..

He surtit al carrer..
i se'm han oblidat totes aquelles pors que em rossegaven com un corcó,
i he surtit ha esperar-te..

Passejant sola..
t'he trobat.. més haviat m'has trobat..
jo ja m'havia donat per vensuda..


Coneixes Xàtiva.. però no allò més important..
cada detall de sa muntanya..
no vull mostrar-te les tendes.. ni la plaça de bous..

Et duc al racó més bonic del poble..
allà on no hi havies estat mai..
et puc mostrar llocs meravellossos..


A la vella ermita de Sant Josep..
hi han dues mans..
on es contempla tot el poble..


Sols, tota la tarda, sota aquelles velles i belles mans..
et vaig dir que et mostraria..
el lloc més magic de la ciutat..