Et penso

Un relat de: Azalea

Et miro, però no ets davant meu.
T'escolto, però tu no dius res.

No pots.

Et parlo, et toco, t'abraço.
Et miro.
Somrius, ho sé.

Ens mirem.
Ho sabem.

Així de senzill, així de complicat.

Comentaris

  • tens la màgia...[Ofensiu]
    Capdelin | 20-03-2006

    de fer fàcil allò tant difícil = dibuixar els sentiments en un poema... i ho fas d'una manera suau, simple, que entra com una carícia, sense estripar el silenci i la intimitat, com de puntetes... t'obres i dius però sense buidar-te del tot, deixant sempre un quelcom de misteri, un quelcom per acabar...
    m'encanta la teva aparent fragilitat que amaga una força clara i ferma...
    ptons i una abraçada PENSADA je je...
    PD. res de parrafada... m'encanta llegir-te.
    Ah, tu sí que m'inspires!!!

  • Yuna | 27-01-2006

    paraules plenes de sentit darrera un sentiment desconcertant...

    ¶:)

  • Divertit[Ofensiu]
    bufanúvols | 27-01-2006 | Valoració: 7

    M´ha divertit, aquest poema. És fresc, àgil. M´agrada.

l´Autor

Azalea

21 Relats

94 Comentaris

33221 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]