Estrelles

Vull que m'agafis les mans
i comprovis
que les tinc buides
i omplis
la nit d'estrelles
i me l'estrenyis
ben fort contra el palmell.

Sigues la veu
del silenci
-té molt a dir-nos aquesta nit-
i deixa que les mans
pronunciïn
els seus verbs.

Les cendres s'emporten
tots els ahirs
i fan cremar
-altre cop-
els teus ulls
de fènix.

Ens hem posat
els horitzons a la boca
i deixem que l'alba
ens cremi
la llengua.

La nit ens besa
i deixa anar la seva saliva
de foscors
que es mescla
amb la nostra.

L'obscuritat
revela
els nostres secrets:
Ara ja no hi ha
llum que ens pari,
ni minutera que emprengui
cap llarg viatge
cap a cap infinitat.

Esdevenim la pròpia obscuritat.
Ningú sabrà mai el que nosaltres ja sabem.
Ara, vull que m'agafis les mans
i t'omplis el cos
d'estrelles.