Estones

Hi ha estones
que són un bocí de cel,
entre les fulles del pati,
ballant el jazz de la minicadena.

Espelmes que cremen
flames inquietes
gemeguen dins els nostres ulls.

Hi ha estones
comestibles,
que s'ofeguen
entre els nostres llavis

Se t'escapa un petó d'aire
que no respiro
sense el teu consentiment.

Hi ha estones
que són sospirs barallant-se
entre el munt d'ombres
de l'habitació.

Tanca la porta
i atrapa la llum
fora de l'estudi.

Hi ha estones
que no s'expliquen.