Estiu.

Un relat de: La noia dels llavis vermells
Salat i morè,
radiant i jove.

Brisa suau,
gavines en l'aire
volten en la mar,
en la platja dansaire.

Les onades venen,
les onades se’n van.

Com un vell record que no s'oblida
fem l'amor en l’enyorança
en un petit paradís sorrenc,
humit i salat.

Cerveses fredes,
dies calorosos
nits que mai s’acaben.

Petons salats,
carícies daurades,
marquen les nostres petjades.

Estiu no te’n vaguis
que no et vull oblidar!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer