Estic esgotat

ESTIC ESGOTAT



No sé si per sort o per desgràcia tinc l´orella molt fina i això m´incomoda força.
Sento els crits dels meus veïns que tenen una potència fora del normal. Ja sé que la convivència sempre resulta difícil, però …caram! pensem una mica amb els altres. Diu la mare: -He dit que a sopaaaar! I ho repeteix deu vegades amb el mateix to. Els altres membres de la casa sembla que no hi siguin o bé que esperen que la mare arribi a la desena cridòria.
Quan els sembla contesten: - Ja veniiiiiim !
Això és un abús i una falta de respecte als que de mena som tranquils, silenciosos i discrets.
Més coses: intento agafar aquell son tan plàcid de la migdiada i un parell de mosquits comencen a emprenyar-me de tal manera que me´ls espolso com puc. De vegades aconsegueixo el meu propòsit! I , quan per fi, ja estic a punt de fer una bona capcinadeta, apareix algú que ,com tot humà, ha de fer les seves necessitats i …apa! a estirar la sorollosa cadena del vàter que raja de forma vergonyosa, com si tota la família s´hagués concentrat al mateix temps.
I per acabar-ho d´adobar la meva companya no para de miolar. És una pesada! Està passant per una mala temporada, tot s´ha de dir! Els gatets s´han fet grans i la campen com poden. Que s´espavilin, què coi! Ella, com a bona mare, els enyora i ho pago jo, per variar.
Definitivament els sorolls cada dia em molesten més. No us penseu que sóc un vell xaruc, però per a mi el silenci i la tranquil·litat són mitja vida.
Per sort vaig néixer felí i els meus amos em tracten com un rei. De fet no m´hauria de queixar de res. Però quan vius a cor què vols, qualsevol "merdeta" et fa nosa.
Crec que m´enfilaré a la meva branca preferida i descansaré que, després de tant parlar, ja m´ho mereixo. No us sembla?