Cercador
ESTESA AL BALCÓ
Un relat de: aurora marco arbonésAl balcó he estès la meva por.
La por a tornar-hi,
a no ser jo.
La por de perdre’m
en el vell pou.
La por a que els ulls
no siguin meus,
ni les paraules,
ni els pensaments.
Al balcó he estès la meva por.
Potser el sol càlid
l’eixugarà.
Potser la lluna
l’encisarà.
Potser el vent gràcil
se l’endurà.
Potser la pluja
la rentarà.
Al balcó l’he estesa... sense pinces
Comentaris
-
Una petita gran lliçó[Ofensiu]Naiade | 15-12-2013 | Valoració: 10
Un poema valent, que mostra que tan sols encarant les pors i tancant-les al balco, les podrem vèncer.
Una forta abraçada
-
La por....[Ofensiu]Joan G. Pons | 11-11-2013 | Valoració: 10
Ben estesa.... i si cau al buit millor. Molt bo i positiu.
-
Estendre[Ofensiu]Josep Ventura | 30-10-2013 | Valoració: 10
les pors al balco es el començament perquè marxin i amb vent i sense
pinces segur que no en queda cap. Molt bonic poema.
Salutacions
Josep
-
Jo sí crec [Ofensiu]Nonna_Carme | 27-10-2013
que el ser humà, en més d'una ocasió, té por. El mèrit està en vencer-la.
Una idea preciosa aquesta de demanar al vent i a la pluja que t'ajudin a allunyar-la. I I estendre-la sense pinces...Genial!
Una abraçada, benvolguda Aurora. -
un poema molt visual, aurora ![Ofensiu]joandemataro | 25-10-2013 | Valoració: 10
pors fora ! que s'airegin, que es dilueixin, que s'evaporin....
records !!! ;-) -
Fascinant ![Ofensiu]Annalls | 24-10-2013 | Valoració: 10
Mai se m'havia acudit de penjar-la al balcó ! Però no és tan sols això!! El poema es molt maco, no se dir-te rítmic etc... perquè, "encara" ho he d'estudiar. Et puc dir que m'agrada la forma i el contingut.
I ara et demano un permís, el de compartir-lo a la pagina d'agorafòbia que a rel del llibre que he escrit, he fet per la gent que ho necessiti , i més m'estimo pensar que no et refereixes a cap malaltia quan parles de la por d'aquesta manera, sinó a un tema ben diferent. De moment me'l enduc a preferits!!. -
Valentia[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-10-2013 | Valoració: 10
Si estens la por al balcó, un espai visible des del carrer, és que ets valenta. I si l'estens sense pinces, doblement. Un poema de petiteses, de remoure la consciència amb les petiteses. Un problema gran la por; una sortida senzilla, estendre-la. Felicitats per la valentia! Una abraçada Aurora.
Aleix
-
Just quan...[Ofensiu]AVERROIS | 23-10-2013 | Valoració: 10
...tot sembla que està perdut, que la teva vida s'enfonsat en la miseria i no hi ha sortida. Just quan la por a tornar a començar t'ofega per no caure en el mateix perany, just llavors és quan t'adones que la vida és per viure-la i que encara que sembli egoista, som sers individuals que algunes vegades busquem la complicitat d'altres.La questió és saber quan un ha de deixar-ho correr i buscar un altra cosa.
Què la por no pugi amb tu, en el fons la por no existeix.
Una abraçada. -
Per fi has sortit al balcó[Ofensiu]rautortor | 23-10-2013
Ha estat un camí lent però fecund. Des de la porta entreoberta has gosat, per fi, obrir la balconera. El sol i l’aire esbandiran la por i les ombres del neguit que mai no ens deixa.
Qui som? es pregunta el filòsof, com si no li pogués contestar ningú, com si no hi hagués respostes prou clares. Som el que som, li diu l’ancià carregat d’experiència. L’únic problema és la por a oblidar, a perdre’ns en els vells pous, a ignorar tot allò que ens fa ser únics, les mirades, les paraules, els pensaments.
Estendre la por, una bella imatge. Però, no tan sols això, el teu poema esdevé una gran lliçó d’esperança, malgrat la fragilitat que l’absència de pinces pronostica.
Un bell poema, Aurora.
Raül
-
Preciós![Ofensiu]Núria Niubó | 23-10-2013 | Valoració: 10
Estesa al balcó, no massa lluny de la teva mirada veient com el vent, suaument,
l’enlaira i se l'enduu.
M'encanta tot el simbolisme que desprèn aquest poema.
I m'agrada tornar-te a llegir en aquesta poesia intimista, senzilla i plena de tu.
Recordaré aquestes paraules, estesa al balcó i sense pinces quan la por em visiti.
Una gran abraçada estimada Aurora
Valoració mitja: 10
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
250816 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS