Esquerdes

Estira't
i observa
com les branques dels arbres
t'estripen el cel
que tant anheles.

Pensa
en com serien els somnis
si tots
deixessin de ser-ho
en un moment
de distracció.

Potser
la perfecció
només pertany
als pobres.

Tanca els ulls,
deixa que el vent
s'endugui
la tarda sencera.

El temps és tan fràgil
com les paraules
que avui
parteixen
el rellotge d'arena.

La seva sorra silenciosa
t'enterra
sota aquests arbres
que dibuixen
esquerdes
al teu cel.