Espurnes de vida

Aquest poema, que transita des de la foscor cap a la llum, des dels records cap a la vida, de la penombra cap als somnis mitjançant la il·lusió, avança amb pas tranquil, meditatiu, cap endavant, sense brogits innecessaris ni presses imposades.
Seré i reflexiu, transmet un estil íntim, una forma personal de viure el temps que exposa sense aldarulls però amb èxit i que resulta molt grata de rebre.
Després de llegir-ho, m'he sentit acompanyada per la proximitat dels seus mots en el pas de les hores de la jornada... i la companyia ha resultat, de veritat, molt bona.

He contemplat la nova imatge al teu espai: l'estel solitària, una espurna de llum en la nit, m'ha resultat summament adient per acompanyar aquesta lectura.

T'envio una abraçada lluminosa en mig d'aquest dia gris de primavera,
Unaquimera

solitari. Versos preciosos, sentiments profunds

Sí, la vida és un somni,però quan despertem al coixí de la realitat, la felicitat està dins de nosaltres malgrat que molta gent la busca tan lluny que no la troba mai. La tristesa, l'enyor, les llàgrimes... només serveixen per forjar-nos i donar-nos tremp.

salut. onatge

"La vida és com un somni,
si somnies estàs viu,
però potser que al despertar
et trobes front a la dama
que a tots se'ns ha d'emportar."
Del meu poema "Somni"
Una forta abraçada des del País Valencià!
... i endavant amb la teua magnífica ^Poesia.

FRANCESC

...la vida es un somni, pero...MOLT XULO, no?

Vec que tens la venada...no paris...

una abraçada

el lleidatà pere/petrus ( que ve d'allo que dien "sobre esta piedra edificaré mi iglesia". I aixi estem tots els peres amb l'hernia discal...i fiscal)