Espiral de records

Un relat de: magalo

L’ull des de dalt
em mira per si pujo,
la seva llum
em vol acompanyar;
s’enrosca a mi
i amb la barana em transporta
al capdamunt
on hi han els bells records.

Ball de graó,
ball de marbre i de ferro;
forjat el cor
per sota el passamà;
una espiral,
on roden els meus somnis
giravoltant
com si ballés amb tu.

Comentaris

  • Ballem?[Ofensiu]
    rautortor | 10-10-2012


    Recordo amb molt de gust el teu poema referit a l’esplèndida escala de la Queen’s House de Greenwich. Certament, la seva visió convida a ballar un vals amb vestits de festa a l’estil de les antigues corts europees.

    Has atorgat a l'escala un protagonisme seductor que la fa especialment entranyable. L’ull de la claraboia, la seva llum, l’ascensió cap als bells records... I, des de dalt, un descens vertiginós al ritme d’una música evocadora que conjumina els somnis amb la realitat, com si ballés amb tu.

    Em va plaure quan el vaig llegir al repte i em plau avui, llegit amb pausa i amb el ritme que has regalat als teus versos, sobretot, a la segona estrofa.

    L’enhorabona, Marta.

    Raül

  • Molt suggerent[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-10-2012 | Valoració: 10

    He pujat i baixat poques escales de cargol.... tenen la seva sensibilitat.
    Pujar i Baixar fent el cargol. Interessant.

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

116001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com