Esperant aquella resposta..

La adolescent espera a la seva mare asseguda al sofà. Està cansada, ja no pot més. No és un cansament físic, sino que és un dels molts alts i baixos d'aquesta edat tan difícil.
No vol plorar, tampoc li surt del cor fer-ho.
No vol cridar, ni pot.
No vol riure, tantsols ho ha de sentir.
No li fa falta pensar, està colapsada.
No sap que fer, i aquest sentiment a vegades mata. No és el tipic moment d'aburriment total, en que un es posa a escriure i a pintar corets i floretes, no, no rep cap mena d'inspiració a canvi.
Necesita la resposta a totes aquelles preguntes. Només una acció, un moviment, una desició que li volta per dintre del cap, però no l'acaba de digerir.
Li falta el darrer impuls, la darrera empenta que t'ajuda a caminar millor i amb un pas més segur i ferm.
Qui li pot donar aquesta ajuda?
''Ding-dong''La mare toca al timbre, ja és hora de anar-se amb ella de compres. Una nova imatge? Podria ser una bona idea, pensa ella. El físic no li falla, és bastant guapa i té un cos bonic. Potser la resposta que tant busca la trobarà ben aviat.

LA LLUM S'ACOSTA QUAN MENYS ENS LA ESPERAM. I QUAN ARRIBI ENS IL.LUMINARÀ, MAI ENS DEIXARÀ