El meu sant

Un relat de: AINOA

El dia del meu sant
jo mai l'oblidaré,
em van felicitar
molts amics,
i el meu amor també.
Va ser un dia molt intens
ple de goig i alegria
envoltada de la gent,
que jo mes volia.
Malgrat que ixo
nomes succeïx
en dies com aquests,
a mi, en van fer sentir
l'estimació dels meus.
Vull donar las gracies a tots
perquè del meu sant,
es van en recorda
ixi en van fer sentir,
immensa felicitat.

Comentaris

  • COMENT[Ofensiu]
    Llibre | 08-07-2005

    Els teus poemes i relats, en general... o potser fora millor dir els que jo t'he llegit, sovint parteixen d'un fet minúscul, insignificant... en aparença.

    Perquè la gràcia que tenen les teves narracions, ja siguin prosa o poesia, és que aconsegueixes dotar els petits detalls d'una vitalitat i d'una importància increïble.

    I això no és fàcil d'aconseguir.

    Perquè no parlo ara tot just d'aptituds literàries, o de recursos retòrics, o de domini lingüístic. Sense una manera de sentir molt vital, crec que és gairebé impossible descriure el que tu ens descrius.

    Una abraçada,

    LLIBRE

  • Un altre coment[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 05-07-2005

    que [perdó s'ha quedat tallat] tots coneixem. El sant és moilt especial per uns, que es diuen Jordi, Joan o Mercè o Montse, però altres noms ningú se'n recorda. Molt bé noia et felicito...

  • Curiós[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 05-07-2005

    Segueixes la tenva dinàmica de comentar amhb vers les coses quotidianes q

  • tens tota la raó...[Ofensiu]
    JakpaT | 04-07-2005 | Valoració: 10

    Tens tota la raó, pero si la gent fos amable tots els díes no ens donariem compte d'aquestes coses que ens alegren... en fí c'est la vie... però es ven cert que potser la vida que portem no ens deixa pensar massa en els demés i enrecordan-se cada día dels sers estimats. En tot cas esper-ho enrecordar-me més dels meus i no només en dates senyalades.... gràcies pel consell.

  • ( jo no et vaig felicitar... :( )[Ofensiu]
    kispar fidu | 27-06-2005

    ...però és que amb això dels sants no en sóc massa "tradicional" (no els celebro... no sé ben bé niquan és el meu!!!), jejeje. De fet, tampoc et coneixia...

    [ Coment avançat... ]

    Però tot i això, el trobo un poema molt bonic i d'agraïr. Perquè sempre és de valorar que la gent agraeixi aquests moments en que pensen en tu, en que et sents estimat i valorat.

    M'alegro de que et sentissis tan bé! ;)

    Gemm@

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: