El meu sant

Els teus poemes i relats, en general... o potser fora millor dir els que jo t'he llegit, sovint parteixen d'un fet minúscul, insignificant... en aparença.

Perquè la gràcia que tenen les teves narracions, ja siguin prosa o poesia, és que aconsegueixes dotar els petits detalls d'una vitalitat i d'una importància increïble.

I això no és fàcil d'aconseguir.

Perquè no parlo ara tot just d'aptituds literàries, o de recursos retòrics, o de domini lingüístic. Sense una manera de sentir molt vital, crec que és gairebé impossible descriure el que tu ens descrius.

Una abraçada,

LLIBRE

que [perdó s'ha quedat tallat] tots coneixem. El sant és moilt especial per uns, que es diuen Jordi, Joan o Mercè o Montse, però altres noms ningú se'n recorda. Molt bé noia et felicito...

Segueixes la tenva dinàmica de comentar amhb vers les coses quotidianes q

Tens tota la raó, pero si la gent fos amable tots els díes no ens donariem compte d'aquestes coses que ens alegren... en fí c'est la vie... però es ven cert que potser la vida que portem no ens deixa pensar massa en els demés i enrecordan-se cada día dels sers estimats. En tot cas esper-ho enrecordar-me més dels meus i no només en dates senyalades.... gràcies pel consell.

...però és que amb això dels sants no en sóc massa "tradicional" (no els celebro... no sé ben bé niquan és el meu!!!), jejeje. De fet, tampoc et coneixia...

[ Coment avançat... ]

Però tot i això, el trobo un poema molt bonic i d'agraïr. Perquè sempre és de valorar que la gent agraeixi aquests moments en que pensen en tu, en que et sents estimat i valorat.

M'alegro de que et sentissis tan bé! ;)

Gemm@