Escup-i-teràpia

Avui, mentre corria...( Per on corria en Joan?... PEL PASSEIG MARÍTIM DE MATARÓ!!! Molt bé, ja ho aneu aprenent, eh! ). Bé, doncs, mentre corria he començat a escopir; primer sense adonar-me'n, després he començat a pensar ( mireu com vaig pujant el llistó, per ser home ja he pogut fer tres coses alhora: córrer, escopir i pensar!). Bé, doncs, m'he preguntat: per què escups tant, Joan?
De fet ja fa gairebé 8 anys que vaig deixar de fumar i crec que ja tinc els pulmons bastant nets, a més( no vull ser massa descriptiu però les meves escopinades són ben bé blancotes, com la neu!). Això sí, també us he de dir que procuro escopir quan no hi ha ningú a prop meu( tampoc es tracta d'esquitxar a ningú!) i fins i tot intento fer-ho quan sé que ningú m'està mirant... Ja se sap sempre he estat molt obedient i he seguit les normes d'urbanitat al peu de la lletra.

I doncs, per què escups,Joan? Pensant, corrents, pensant, escopint, corrents…gambada a gambada… Ja ho tinc!!!
Escupo per buidar-me per dins, estic fent dissabte…, cal fer neteja a fons, cada escopinada és alguna cosa que em sobra, crec que cal canviar mobles, deixar més espai i fins i tot, canviar del tot la decoració.

Així que ara escupo una angoixa, ara una frustració, ara una mica de pena, ara un bon tros de ràbia, ara un polsim d'enveja, ara una mala mirada, ara uns quants retrets, tota la contaminació.... Escup, buida, escup, buida...

Per fi ja arribo a casa... Faig una última escopinada però amb aquesta no sé pas que buidava, en fi això ja seria fer quatre coses alhora, potser ho deixem pel proper dia, cal anara practicant, sense presses!

Una... ABRAÇADOTA!!!
Joan