Cercador


Llista categories

ESCLAT VERMELL

Un relat de: aurora marco arbonés
ESCLAT VERMELL


Esclat vermell entre les mates.
Als ulls, sorpresa per la mort sobtada,
inútil, gratuïta, sense excusa.
Dos cossos desplomats en l’herba blana,
tenyits de clavell rebentant carn
i als ulls, incredulitat, ceguesa,
davant del canó nefast d’una arma
en mans assassines i inconscients.
Gotes de sang ploren en el verd
i la vida s’escapa esperitada
sense temps a acomiadar-se de la brisa,
sense temps d’acariciar per últim cop,
sense temps d’adonar-se de la mort.
Esclat vermell entre les mates,
el so de quatre trets incomprensibles
i als ulls, sorpresa i estupor.





Comentaris

Afegir comentari
  • Preciós[Ofensiu]
    brins | 06-03-2017 | Valoració: 10

    Les teves paraules són sagetes que saben arribar al cor del lector, Aurora; fas una comunió entre la realitat i la poesia que sempre aconsegueix commoure.
    Felicitats!

    Pilar

  • Esclat vermell.[Ofensiu]
    tapisser | 14-02-2017

    Hola Aurora

    Demanar llicència per morir, potser és l'últim permís que esperes.

    Has sentit aquestes morts com a properes i, ni jo en ser fer humor d'aquesta notícia.

    Un petó i gràcies per als teus comentaris a les meves "parides".
    Albert.

  • Molt[Ofensiu]
    Josep Ventura | 05-02-2017 | Valoració: 10


    ben lligats els mots per aquest fet desgraciat, imprevisible i miserable.
    Salutacions.

  • Dolor[Ofensiu]
    Materile | 01-02-2017 | Valoració: 10

    El teu poema és preciós. El dolor de les teves paraules travessen com bales, llàstima que no arribin a l'assassí.

    Gràcies per aquest poema !!!!

    Una abraçada,

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • De les llàgrimes a la sang[Ofensiu]
    Bonhomia | 28-01-2017 | Valoració: 10

    Merci, Aurora, per comentar-me el meu 'Llàgrimes polides'. Tens raó amb el que dius. Jo faig el mateix, m'intento treure del cap tants de problemes insondables que habiten aquest món, massa cruel. Merci, també, per dir-me que t'agrada el títol.

    És increïble la descripció que fas, que és realista, aquí a 'Esclat vermell'. Es viu mot a mot, tros a tros. És molt impressionant, sembla un mini-conte, molt ben fet, d'una situació, que, repeteixo, descrius a la perfecció.


    Sergi : )

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 28-01-2017 | Valoració: 10

    Es colpidor, m' agrada molt

  • Rectificació.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 28-01-2017


    Disculpeu el lapsus ortogràfic. On diu "indolència" ha de dir "condolença" com correspon al tema tractat.

  • Tocat de[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 28-01-2017 | Valoració: 10


    Quan vaig veure la notícia al diari no vaig poder acabar de llegir-la del tot pel to morbós en que els periodistes la notificaven. Però tu, amb la teva sensibilitat a flor de pell, no solament has aconseguit tocar-me el cor tot fent-me vessar una llàgrima de indolència. Sinó que també m'has demostrat que àdhuc l'horror per gros que sigui, por inspirar dins una ment pacífica com ara la teva, guspires de tendresa. I és que la flor un cop tallada de la vida de la planta, encara que sigui per poques hores, continua mostrant-nos llur darrer sospir de bellesa.

  • Provocar sentiments[Ofensiu]
    Magdala | 27-01-2017 | Valoració: 10

    No se quines paraules fer servir per que no les trobo. Preciós i dolorós i trist. Molt ben escrit, però en poesia no cal només aixó. La poesia no sols narra, si no que expresa i provoca sentiments. I aquesta ho fa. Felicitats.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >