Escalada nocturna

Un relat de: Mercè Bellfort

El taxista se n´adona quan ja és massa tard. Les claus que troba darrera el seient no donen cap pista de qui poden ser els seus propietaris.
La parella en qüestió se les veu magres a l´hora d´entrar a casa. És molt tard i tornen rebentats com per tornar a repetir el que han estat fent al llarg del cap de setmana :escalar per les muntanyes de Montserrat.
Tot i així, descarten trucar un servei nocturn de serralleria i,- donant les claus per perdudes-, es posen mans a l´obra. Mai millor dit!
Viuen en un segon pis i pensen que la cosa no és tan difícil d´aconseguir. Joves i forts com són no dubten a fer una mena d´escalada per la façana de la casa.
Els peus de la Cris ,damunt les espatlles d´en Lluc, a punt de fer el primer pas per atrapar l´àmpit de la primera finestra que se li presenta.
Ordres d´en Lluc:
-Molt bé, ara seu, descansa, respira i mira d´estirar el braç fins arribar a la barana del balcó que és al costat. D´acord, Cris? Vinga doncs, atenta, puja-hi, i escapça la corda que et tiro. Un, dos i tres…Ja!
-Tota meva, la tinc! La lligo i puges…Ja està, quan vulguis.
-Buf, quina òstia m´acabo de donar. La ciutat sempre ha estat dura de pelar. No la suporto… Bé, dona´m la mà . Ja som al primer pis, per fi! Un més i ja arribem.
-Com que un més? Que esteu torrats nois?- se sent des de l´interior de l´habitació.
En Lluc i la Cris es queden perplexes : algú ja s´ha adonat de la seva brillant idea nocturna. Han de reaccionar de la manera més "civilitzada" possible. Donar una justificació més o menys convincent de la intrusió a cal veí del primer.
El senyor Manel puja la persiana que dóna al balcó i veu el panorama o, millor dit, l´espectacle que li estan oferint els veïns del pis de dalt.
Abans de que l´home obri la boca la Cris recórre al seu sentit de l´humor per dir-li que en realitat, el temporal del cap de setmana no els ha permès dur a terme l´escalada que tenien prevista amb uns amics… Que s´havien quedat amb el "mono" i que volien treure-se´l com fos.
-Perdoneu, però el mono i el mico està ben clar que els porteu ben arrelats damunt vostre. Fins i tot, ja en teniu les cares. Només us falten un parell de plàtans…¿Que potser no hi ha una cosa que se´n diu claus i que, normalment, tot ciutadà acostuma a utilitzar-les sense haver de recórrer a muntar numerets com aquest?
-Home, sí… Gairebé sempre en fem ús. Però avui ens han desaparegut i no ens atrevíem a molestar ningú- respongué en Lluc.
-Doncs, sort que no volíeu molestar…Si us descuideu… No em feu riure a aquestes hores de la nit. Però…rematem el tema,joves .Podeu triar entre acabar d´escalar fins al vostre balcó i passar la nit allà o aprofitar el llit parat de l´habitació del fons. Sense compliments!
Fàcil d´endevinar: ¿ què importen ara les claus si demà serà un altre dia i , mentrestant el sorprenent "goril·la" del primer està disposat a donar-los un cop de mà? Una ocasió com aquesta mai s´ha de deixar escapar. A partir d´aquesta nit la Cris i el Lluc ben segur que s´han retrobat amb tot un senyor.
De fet, per a ells, el veí del primer sempre ha estat el senyor Manel.






Comentaris

  • el trobo molt simpàtic[Ofensiu]
    ANEROL | 19-10-2007 | Valoració: 10

    aquest relat. m'anava imaginant les escenes i el somriure s'anava ampliant. encara el tinc. gràcies pel comentari