Esboç amarg

Esboç amarg

Rialler per construcció,
per natura,
no enganyes els nens,
que et veuen sinistre
però no ho diuen - encara -;
sincopat en els teus moviments
que no seran sinó una mala còpia,
esboç - monstruós -
de la realitat,...
Quin sentit tens, profon, arlequí,
sinó riure't de tu mateix
o del mon dels adults?
Aleshores, sí, t'entenc
per fi.