ES PUTA GUASCH

El vaig conèixer a l'institut Santa Maria als quinze anys: Aquells entrepans eterns que mai no aconseguia acabar a l'hora d'esmorzar. Les guerres de carteres amb en Ribas i en Torres. Les seues incursions a l'escorxador (el "matadero") acompanyat per en Juanito Vadell per veure els sementals en acció i l'eficaç feina dels mamporrers. Sí, sempre ha demostrat una gran curiositat per aquest assumpte (vull dir el reproductor).

Un alumne brillant que va deixar la seua empremta a les seues intervencions a les classes dels nostres estimats Joaquín Roig, Natalio, Planas, Bebis, Juanita, Sr. Núñez, José M. Prats, Arellano...
Qui de tots valtros no recorda la classe magistral del nostre estimat professor Arellano sobre els cicles vitals i els tipus de reproducció: l'ameba i la seua reproducció asexual i la reproducció sexual donant com a resultat un magnífic i magnificat zigot... Si no hi hagués hagut dones presents, ja li hauria explicat jo què és el zigot!! Comentava tot emprenyat un dels nostres amics aquí presents.

A l'hora del pati alguns dies ens arribàvem fins a s'Alamera per complir un altre dels rituals de la nostra infantesa: ens aturàvem davant la sabateria d'en Ferrer López i tots a una exclamàvem: "Quines són ses sabates d'en Guasch!!" i dirigint els nostres índexs cap als exemplars més horripilants de la botiga cridàvem: "Aquestes són ses sabates per a en Guasch!!" fent-nos un fart de riure.

Coneguts per tots també són els seus passejos atalaiant la flora i la fauna de s'Aranyet, cova de ses Dones o ses Salines, sempre animat per aquesta curiositat insaciable i el seu esperit d'investigador. Educat com és ell no deixava de saludar amablement les ‘interfectes' amb un "Bon soleil!!" o amb altres expressions més grolleres com un "Que te-torras??" o com "Somos de aquí!!".
Sé cert que avui encara ens podria fer una dissertació sobre els exemplars autòctons i d'altres arribats de més lluny que va poder observar i classificar al llarg d'aquells anys.

De tots és coneguda també la seua passió per les motos, bé ja de ben jovenet admiràvem com en Juanito Vadell restaurava una Guzzi vermella amb el canvi de mà, rodes grosses amb llantes d'alumini, encaixant les peces una a una ben engreixadetes, pintant minuciosament cada detall, li havia quedat preciosa!! Però pocs dies després de l'estrena, al camp de futbol del passeig Marítim un arriscat Guasch la muntava a l'estil John Wayne i la va estampar literalment contra el mur del fons nord del camp. Va ser com la crònica d'una hòstia anunciada: "Que me la fot!!, Que me la fot!!, Que me la fot!!", i se la va fotre, davant la mirada resignada i incrèdula de tots naltros.

I parlant de John Wayne, el que realment agrada a en Guasch són els cavalls i la natura. Però la seua relació amb els animals ha estat sempre comentada i objecte de polèmica. Ha tengut cans, gats i cavalls i tots li han sortit "rarets" i la convivència amb ells ha resultat impossible.
Conten que un dels seus cans va intentar sense èxit suïcidar-se en veure'l aparèixer per la porta!!

Va ser el primer dels amics a treure's el carnet de conduir i es va comprar un fantàstic 600 amb què ens va portar per tot, així el nostre camp d'acció va créixer i vàrem poder seguir en la nostra tasca d'investigació.

En una d'aquelles excursions ens va dur fins al Festival Club, un recinte abandonat que un temps havia estat un complex d'oci, amb plaça de bous i grans salons per a espectacles... Ens vàrem colar per una de les portes i tota la colla ens passejàrem per les instal·lacions. De colp uns crits ens sobtaren i ens trobàrem amb la presència d'un manc amb una pistola que ens apuntava i amb molta mala llet ens escridassava: "Ja sé qui sou valtros!! No us escapareu aquesta volta!!".
Vàrem fugir com vàrem poder entre savines i mates trepant desesperats pel puig, amagant-nos finalment darrere dels pinars. Aquell dia vàrem descobrir l'altra cara de l'aventura i la complicitat va créixer entre naltros.

Festes al Club Eivissa, torrades a Can Vadell, primers balls aferradets a les festes de l'institut des Mar Blau, festes amb esfera giratòria a Can de la Osa, Sentí, Ripoll, Pepe Vich... i passejos i més passejos!! Quin fart de passejar ens vàrem fer...
Vàrem passejar amb les millors dones d'Eivissa i dic bé, passejar, perquè va ser l'únic que vàrem fer, ara això sí: ho fèiem molt bé, en aquest camp no teníem competència, érem els millors.

En la relació amb les dones, aquí es destapava en Guasch com un vertader mestre, tot un senyor, un vertader cavaller, i d'això poden donar-ne fe les nostres companyes.

Darrere la màscara de cabronet en què es troba tan còmode, hi trobam un home tendre, amb dificultat per expressar els seus sentiments i deixar al descobert la seua sensibilitat i fragilitat. Per això, malgrat totes les putadetes que ens ha anat deixant pel camí, ens l'estimam tant i avui, Vicent, que ja t'has convertit en una peça de museu, una relíquia quasi arqueològica, et volem dir que ens sentim molt orgullosos de ser AMICS teus...

Per molts d'anys, estimat amic Guasch!