És com si no fós jo mateixa.

Com si es tractés d'una mica de pa inmersa en una forta corrent dins el mar mediterrani, estic perduda dins els meus pensaments, dins els meus sentiments...

Com si parlesim d'una princesa de ''disney'' que cansada d'estar dins el seu luxós palau volgués sortir a explorar un nou territori, estic cansada d'estar a casa.

Com si fós una nena de tres anys, que plora perquè els seus pares l'han deixada a l'escoleta, em sent sola, molt sola, sense gent que escolti els meus plors i reclamacions.. com si la nena que duc dins meu sortigués de nou.

Com si me comparés amb una au migratòria que ara ja no vol seguir als seus..amb la finalitat de volar sola, sense protecció, però que alhora, després de provar un poc d'aquesta independència enyora al seu passat amb la companyia d'animals com ell..


Com si un canvi aflorés en la meva pell.
Com si les opinions passades ja no tenguesin importància

És com si una nova sensació...no sabria com dir-ho...és com si, és com si ja no fós jo mateixa.