Es busquen princeses

Montblanc vivia aterrit per la ferocitat del seu drac. A falta de princeses, va començar a menjar avis, i en conseqüència, cada cop tenien més problemes per trobar qui els fes de cangur. La situació era tan insostenible que decidiren fer-lo marxar.

Després de donar-hi voltes, el veí espavilat del poble tingué una bona idea per foragitar-lo. Exposà el pla al veïnat i a tothom li agradà.

El primer pas era aconseguir princeses voluntàries. Semblava difícil, però al final ho aconseguiren. Les entabanaren, amb l’oferta d’una preciosa tomba a Poblet, pel dia en què morissin. N’arribaren de totes les contrades.

Després d’aquest primer èxit, i inspirats en el conte de Hansel i Gretel, col·locaren les princeses repartides en el trajecte que anava del poble fins al monestir. El drac les anà devorant una a una, fins a trobar l'última en una cel·la d’un dels monjos. Un cop dins, el tancaren amb pany i clau.

Ara, ja només restava l’últim pas.

Tot i que ja era primavera, necessitaven molta més calor, i durant una setmana van mantenir enceses les llars de foc del monestir. El drac quedà tan acalorat i assedegat, que no trobà cap inconvenient en beure les grans quantitats d'aigua beneïda que li van oferir.

Set dies més tard, obriren la porta de la cel·la i es trobaren un petit i simpàtic llangardaix, que va córrer a amagar-se entre els rosers del jardí del claustre.

Havien aconseguit assegurar els cangurs pels seus fills.

Relat participant al REPTE CLÀSSIC 700