Erugues i cucs

Un relat de: Esclat de vida
"Veig avanç aliè i m'endarrereixo sola" . Vaig escriure aquesta frase fa uns mesos i fins ara no l'havia sentit tant a dins. És realment curiós com els adolescents ens dediquem als altres, més que a nosaltres mateixos, volem solucionar-nos però ens cancel·lem; és un bucle i, mare meva els maleïts bucles, com m'atreuen i com els odio. A sobre, en tinc tants... A tu no t'estressa tenir una cuirassa pulcra? A mi sí, però més ho fa veure com els altres se la lleven i jo no vull fer-ho; em comparo. No em sento gelosa sinó formiga. També ho faig veient a qui té tresors amagats, es porten bé amb els qui van despullats; saben fer de veure que tot va bé; saben comprendre'ls i apropar-se, bé, almenys ho fan millor que nosaltres. Som la fase 0, els petits i els més temuts. Abans voldria amagar les meves relíquies a descalçar-me.

Encara que, si ho miro bé, potser soc una eruga, o potser ho confonc i seguiré sent un cuc. No em molesta, m'agraden els cucs, les erugues em semblen estranyes i els esquirols esgotadors.

Comentaris

  • safari[Ofensiu]
    marialluïsa | 26-06-2021


    Quanta potència i desesperació transmets.
    La joventut no és tan bonica com ens han fet creure, però sí el el pas a trobar les pròpies ales. Ni cucs ni erugues...papallones. De cop i volta les erugues es transformen i troben el camí correcte. Ànims!

  • Eruga? Cuc?[Ofensiu]
    Prou bé | 23-06-2021

    No crec que ho facis. Però per si n'és el cas, no t'amoïnis gens. Un dia sabràs qui ets. O potser no.... Amb total cordialitat