Cercador
L'homicidi dels glòbuls blancs
Un relat de: Esclat de vidaM'acomiado amb llàgrimes vessades per por; no estic llesta per marxar, ara no almenys. M'agradaria olorar un cop més els Lilis orientals de la terrasseta casa l'àvia i dir-vos que us estimo, que d'això mai n'hi ha prou, però sé que no hi sóc a temps... sovint intento no pensar-hi molt, encara que, malgrat, una amargor imperceptible arrasa els meus deliris esperançadors; una vegada, i una altra, i una altra, i segueix... és un bucle. No vull saber què en serà de mi un cop m'enlairi als cels, vull quedar-me, abraçar-vos, sentir una estona més què és viure, respirar, viatjar, aprendre. Sóc una egòlatra per queixar-me, ho sé, no us enfadeu, tampoc no us culpeu. Papa, Mama, recordeu-me amb un somriure. Sara, no t'ensorris. Que ningú em plore, a mi m'agrada el rock, no el blues.
Vet aquí, us he conegut, què més necessito aleshores?
Adéu per sempre, demà se me'n endurà el vent de llevant.
Sento anar-me'n amb silenci, de debò. Us encarrego cridar al món qui sou i fer-vos sentir.
PD: He escrit poques paraules perquè, si m'enrotllés, no hi hauria fi.
Vet aquí, us he conegut, què més necessito aleshores?
Adéu per sempre, demà se me'n endurà el vent de llevant.
Sento anar-me'n amb silenci, de debò. Us encarrego cridar al món qui sou i fer-vos sentir.
PD: He escrit poques paraules perquè, si m'enrotllés, no hi hauria fi.
l´Autor
10 Relats
16 Comentaris
2516 Lectures
Valoració de l'autor: 9.22