Es podria dir que la por m'estima

Tinc un somni recurrent; la por.

A meitats de l'any passat vaig començar a tenir malsons tots els dies que somiava , fins arribar al punt de fer-los-hi front i, a principis d'estiu, ja no tenia por. Llavors, sense precedents, van disminuir les seves aparicions, ara eren dos per setmana. Malgrat tot, aquest cop la por era diferent, era psicològica; aquesta vegada ni em perseguien ni hi havien apocalipsis zombis, tampoc assassins ni odi dels altres cap a mi... Ara , les víctimes eren amics i familiars meus, també gent amb greus problemes mentals...tenia ràbia, impotència, tristor, desequilibri emocional, volia fugir i despertar-me però eren tantes les emocions negatives que no me'n adonava que tot era producte de la meva imaginació, cosa estranya en mi. Finalment, al setembre vaig arribar a l'últim dia, aquella nit no vaig dormir, vaig plorar com mai de la tristor i la compassió pel que havia passat, vaig anar amb llàgrimes al meu pare i li vaig contar el malson, es va preocupar però tampoc va fer res, després vaig anar a dormir amb la meva mare(sóc prou gran per dormir amb els pares) ja que ell marxava a pescar. Fins febrer només recordava haver estat odiada pels del meu voltant durant la nit. Allí van haver-hi dos mesos de descans; meravellosos. Aquí vaig tenir un somni exageradament il·lògic i singular que recordo fins avui, ja vos el contaré. Bé, què creeu que va passar uns dies més tard? La por va ser la pitjor que he conegut mai, ara havia de passar proves cada dos setmanes, cruels, violentes, amb sang, amb els meus familiars, sense poder veure als monstres; aquest cop em parlaven, es comunicaven amb mi.
Escric això perquè aquesta nit ha estat la detonant, he somiat tres vegades seguides, les tres amb el mateix malson però diversos factors alterats. Si voleu, us la conto.