Tu ets abans i, com no ets ara, jo soc jo i no tu.

Un relat de: Esclat de vida
Abans de res, vull masegar el coixí una estona més, capficar-me dins la soledat un breu rellotge d'arena; cavil·lar i sentir; oblidar realitat i recordar somnis; romandre eixugada envers la tempesta que s'acosta. És difícil voler despertar-se i matar la son. Desendreces la nit per un xic d'orgull, puix creus que fas bé. És exasperant la fredor social, i tu, sense veure't, creus que et refà... Jo no desitjo ser com tu, no hi ha manera. Vull vitalitat al beure aigua, en respirar i al tacte; vull ser jo i només tu, tu ets passat i jo existeixo exclusivament ara.

Comentaris