Error de càlcul

Un relat de: teresa serramià i samsó

M'han cadenat peus, mans,
i pensaments; volen que pensi això
i allò, i amb calçador, si cal,
m'enquibiran, vulgues que no,
els seus plantejaments; i quan es pensin
que ja m'han doblegat, s'adonaran
que, sent-hi, ja no hi sóc.

Tinc ales a la ment.

Comentaris

  • m'encantaaaaaaaaaaa[Ofensiu]
    clariana | 10-05-2007 | Valoració: 10

    molt bé!
    "l'has clavat", m'he sentit tant identificada que seguiré volant amb la ment.
    com tu!

  • m'encantaaaaaaaaaaa[Ofensiu]
    clariana | 10-05-2007 | Valoració: 10

    molt bé!
    "l'has clavat", m'he sentit tant identificada que seguiré volant amb la ment.
    com tu!

  • Florenci Salesas i Pla | 05-04-2007 | Valoració: 10

    la, duduà
    (despistat, que és un)

  • Tot Boeci resumit en vuit versos...[Ofensiu]

    ...i ell va necessitar tota "La consolació a través de la filosofia" per dir el mateix! (Be, no exagerem, que aquell senyor també tenia la seva tela).
    De tota manera, per als moments que un sent que li estan robant tot, no aniria gens malament de portar aquest poemet a la butxaca, per recordar que el més important no t'ho podrà robar mai ningú.
    Quin llauna que tant sovint som nosaltres mateixos els que ens neguem!
    *suspir*
    Escolta, moltes gràcies per aquesta breu delícia plena de contingut i cosida amb les paraules justes; perfecte per anar a dormir amb una mica d'esperança, ves.

  • Només s'ho pensen...[Ofensiu]
    Anagnost | 04-04-2007 | Valoració: 9

    Es creuen que ens tenen sotmesos, però el nostre esperit no se'l poden fer seu. Que bé ho has dit! Crec que això mateix, ho he intentat escriure jo mateix en més d'una ocasió, però segurament amb no tanta traça com tu.

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: