Errare humanum est

Pot ser que m'estigui equivocant.
Pot ser no vulgui elegir encara un camí.

A vegades m'entra una infinita por a equivocar-me, a fallar als altres o simplement a mi mateixa. Sovint pens que encara no som el suficient madura per pendre decisions que em poden marcar la vida, i en canvi, vegades pens que sí, que estic capacitada per pendre-les.
Sempre, després de fer alguna cosa pens en l'alternativa al que acab de fer... i si m'equivoc? i si no era la manera d'actuar o de pensar? i si l'he fastidiada?..
Moltes inquietuds, massa preguntes que només tenen una resposta; esperar-la.

I si el final és dolent, la vida m'ha ensenyat que no és un final.
I si cometre errors és d'humans, voldrà dir que no som la única que s'equivoca a l'hora de prendre decisions.