Errare humanum est

Un relat de: Marteta
Pot ser que m'estigui equivocant.
Pot ser no vulgui elegir encara un camí.

A vegades m'entra una infinita por a equivocar-me, a fallar als altres o simplement a mi mateixa. Sovint pens que encara no som el suficient madura per pendre decisions que em poden marcar la vida, i en canvi, vegades pens que sí, que estic capacitada per pendre-les.
Sempre, després de fer alguna cosa pens en l'alternativa al que acab de fer... i si m'equivoc? i si no era la manera d'actuar o de pensar? i si l'he fastidiada?..
Moltes inquietuds, massa preguntes que només tenen una resposta; esperar-la.

I si el final és dolent, la vida m'ha ensenyat que no és un final.
I si cometre errors és d'humans, voldrà dir que no som la única que s'equivoca a l'hora de prendre decisions.

Comentaris

  • només no s'equivoca...[Ofensiu]
    joandemataro | 06-05-2012 | Valoració: 10

    qui no intenta les coses, som imperfectes i ho hem d'acceptar amb normalitat, no és un fracàs equivocar-se forma part del camí de qualsevol aprenentatge, ai si a mi m'hageussin educat així no patiria la inseguretat que pateixo...

    salutacions marteta
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96