Eretisme

Un relat de: joandemataro

M’agrada mirar-te a la cara,
quan d’eretisme embriagada,
en l’excitació et rabeges
i em mostres les galtes enceses
i tanques els ulls agraïda.

No amagues satisfacció
i amb els llavis la dibuixes
i en un llarg i últim bleix,
exhalant felicitat
i havent buidat la passió
et sents més plena que mai.

Photobucket

Comentaris

  • El plaer de mirar[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 18-11-2011 | Valoració: 9

    Pocs plaers hi ha al món més bells que veure qui estimes gaudint plenament i desbocada.

    Joan, comparteixo el sentit del poema i m'agrada el ritme que li dones.

    És una obra excel·lent per recitar-li a l'oïda a la parella...

  • Dibuixes[Ofensiu]
    josep fornells | 01-02-2011

    Dibuixes amb les paraules, Joan, i pintes un quadre carregat de sensualitat que es pot veure, només en la primera lectura.
    Ets un gran descriptaire!

  • molestar-me??? Però, que dius, xall!![Ofensiu]
    teresa serramia | 01-02-2011

    M'ha encantat!!
    No em coneixes...Söc la dona més apassionada que et pots imaginar, malgrat els anys i tot...Sóc una DEVORADORA d'homes...Només que "no es deixen", je, je, perquè deu ser???
    Vaig dir-vos que us envejava i molt, molt, moltíssim, i és CERT. però sabent-vos feliços en el vostre AMOR jo també sento com comparteixo un poquet, la vostra joia. gràcies per compartir-la!! I que duri...fins més enllà de l'infinit. AMÉN.
    No sé si m'he explicat prou clar: sóc una "BANDARRA" vaja! SEMPRE, HE ESTAT un esbojarrada empedernida...o sigui que res de pensar-te que sóc una iai convencional.Noooooooooooooooo..............

  • fantàstic[Ofensiu]
    Josep Ventura | 31-01-2011 | Valoració: 10


    Joan aquest poema es mereix un 10,molt bonic
    Josep





  • No cal dir...[Ofensiu]
    AVERROIS | 31-01-2011 | Valoració: 10

    ...res més, per gaudir tan sols tornar a llegir el poema.
    Una abraçada.

  • Tios, quina enveja!![Ofensiu]
    teresa serramia | 31-01-2011

    per a mooooooooooooooooooooooooolts anys. Disfruteu (per vosaltres i per mi.)
    Perdó per dir tantes bestieses sent com sóc una iaia...Quin desvergonyiment!!

  • Transparència[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 31-01-2011 | Valoració: 10

    Curt i Clar i Sensible.
    M'agrada molt aquesta frase del teu Relat:
    "No amagues satisfacció"
    Expressar-nos obertament, amb naturalitat. Visca !!!

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

408897 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan