Enyor

Un relat de: Soleia





Fa temps, sentia papallones a la panxa, un corrent elèctric em recorria tota d’adalt a baix... Si, quan t’apropaves a mi i m’abraçaves... Quan cercaves la meva boca amb desig i la trovabes mig oberta oferint-te la meva humitat i els meus sabors... M’agradava tant fondre’m en tú...com una espelma en el teu foc...
M’agradava tant perdre’m en les teves càlides mans i trovar-me en tantes sensacions noves i conegudes...
M’agradava tant! Com ho enyoro...

Comentaris

  • Agraïment[Ofensiu]
    Soleia | 31-07-2021

    Gràcies Aleix per les teves paraules i la teva valoració. Una abraçada cordial.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Soleia | 31-07-2021

    Gràcies "Prou bé" pel teu desig, abraçada cordial!

  • Agraïment[Ofensiu]
    Soleia | 31-07-2021

    Gràcies "Prou bé" pel teu desig, abraçada cordial!

  • Enyor[Ofensiu]
    Prou bé | 31-07-2021

    Amb el desig que ho tornis a retrobar... amb total cordialitat

  • L’enyor present [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-07-2021 | Valoració: 10

    Aquestes paraules teves demostren que l’enyor és ben present. Amb paraules i frases que descriuen el que sent ara el teu Cor. Sensibilitat a flor de pell. Una forta abraçada.
    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Soleia

Soleia

35 Relats

109 Comentaris

3961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
M'agrada escriure, des de petita, però la vergonya i els pocs estímuls van fer que m'ho guardés tot per a mi.
Com ja soc gran i he perdut prou la vergonya, he decidit mostrar el que escric perquè penso que poder algú es pot sentir identificat en les meves paraules, i poder també, puc provocar alguna emoció positiva, com també les sento jo quan llegeixo alguna poesia d'altres.