Envelleixo

Jo ja començo.
Bon recurs fer servir la sensibilitat per explicar les emocions, per descriure els canvis.


Mena

Bonic poema on ens parles amb serenitat del que és envellir i també de la seva bellesa i del que el pas del temps ens porta: saviesa, serenitat, coneixements....
enhorabona!!!

i el darrer vers m'encanta. Rebla el clau i li dóna força a tot el poema. La vida és també una mica càustica, i aquest estat, pròxim sempre a l'humor, ens ajuda a portar els anys i les nafres, a part la saviesa adquirida. El trobo un molt bell poema ple de humanitat.

a

Chimay: És una esplèndida descripció del fet d'envellir, dolça, senzilla i serena. Procuraré seguir la teva obra.

Ja m'agradaria a mi escriure tan bé foteses com aquesta! M'agrada tot el relat de cap a peus i em sembla una descripció del pas del temps molt bella.

contenta d'haver-te llegit
petons
Marta

Penso con en Joan de mataró, no m'agrada l'últim vers, contrariament a tota la resta que em sembla una reflexió preciosa del que comporta envellir.
Envellim, sortosament, sense oposar resistència, com si no?
Una abraçada.
Anna

Tots envellim, però som afortunats de poder-ho fer. De disfrutar de petits canvis, en el caràcter, en el nostre físic .... Madurem i creixem. I aixi mateix ens fem bells, i ho escric amb "b" perquè canviem, millorem en tot.
Relat real. Belles paraules per parlar de vellesa
salutacions literàries

el títol d'aquest poema perquè estic treballant en un relat sobre el tema de la vellesa.
No t'havia llegit encara i m'ha agradat mooolt el teu estil.: Imatges belles i reflexions profundes configuren el poema. Et felicito !
Salutacions

No és una fotesa el teu poema, és una profunda reflexió, tampoc el trobo trist, m'agrada la descripció física de l'envelliment i la dels sentiments que provoca la seva acceptació.
M'he pres la llibertat de remarcar-te els versos que per a mi tenen més força,


per com sóc gelós
de la mirada atenta d'un infant
de la seva innocència i el seu futur

sinó per la consciència,
per la paciència


i perquè ja no escric cartes d'amor
sense destí ni remitent
sinó foteses com aquesta

Un bon poema, i no és que m'agradi perquè també envelleixo, si no perquè és bo, per alguna cosa el deu destacar l'Editorial no?

M'agrada't trobar-te, et continuaré llegint.

Núria

l'últim vers jo no el posaria, i tota la resta em sembla un bon poema, on tractes el tema de l'envelliment en els canvis del teu cos, de les teves sensacions, amb una gran càrrega de melangia pel passat, i dónes molt de material per pensar... tan mateix suposo que cal anar acceptant l'envelliment i assaborir el present com mai abans...
una salutació ben cordial
joan