Cercador
Entrefang... sols tu i jo.
Un relat de: antonvaitotSols tu i jo, la sorra encara ens cremava els peus. L'albir no existia i tot semblava estar predeterminat. Em vas cridar, i jo vaig córrer. Mentre ho feia, els meus peus removien el trencar de les ones rompent-ne el seu rumb, el seu futur era llavors incert: igual que ho era el nostre. Què seria de nosaltres en aquest món en el que surts, fas quatre passes i ja no t'entens amb ningú ? Tot ens era igual.
Sols tu i jo, la remor del vent encara ens gelava la cara. Tot allò que semblava anar al mateix lloc de sobte es va trencar. Et vaig cridar, i tu vas córrer. Mentre ho feies, als teus peus hi passejaven dues formigues que van acabant essent endutes pel vent, el seu futur era doncs incert: tal i com acabava de ser-ho el nostre. Què serà de nosaltres en aquest món en el que baixes l'escala, fas tres passes i ja no et trobes amb ningú? Tot ens era igual.
Sols tu i jo, el so d'uns altaveus ens trenquen els timpans. Res i tot torna al seu lloc. Ens criden i correm. Mentre ho fem, cada cop ens sentim més aïllats, els sons, les passes i el soroll desapareix. Tot és d'un clarobscur força estrany, un ambient insípid i buit de color, el nostre futur és doncs incert ? pensem. Què és de nosaltres en aquest món en el que surts al carrer, fas dues passes, crides i ningú s'estranya? Tot ens és igual.
Sols tu i jo, el recordar d'una abraçada banderejarà per la nostra esquena. Tot serà perfecte. Ens cridarem i correrem l'un cap a l'altre. Mentre ho farem, els nostres peus tremolaran com si llavors comencessin a viure: el nostre futur, dubtós, serà perfecte. Què serà de nosaltres en aquest món en el que un cop ensorrat ja no pots tornar a reviure? Tot en serà igual.
Tot i tothom deixarà de ser igual.
Comentaris
-
L'altre completa el jo[Ofensiu]estrangera | 26-08-2005 | Valoració: 9
antonvaitot felicitats pel teu realta tan vibrant.
Tens raó, l'altre és molt, molt important, perquè l'altre ens completa ens du a les mans la llum i l'esperança.
Gràcies pel teu comentari. Jo em volia referir a "una caixa" en sentit filosòfic (aquestes són les meves dèries...) Els filòsofs estan d'acord en que no em triat RES ni el que sóm, ni qui som, ni on som i és en aquests sentits que 2estem atrapts" però tindré en compte els teus consells. gràcies.
Una abraçaca i molt de gust de conèixer-te antonvaitot(ui, que difícil!;,és broma) -
prosa poètica[Ofensiu]foster | 25-08-2005
interessant i ben escrita.
Una idea o argument força abstracte que es concreta per a mi en una mena de crit tipus Vinyoli. No ho sé, no llegeixo poesia i el teu relat és quasi un poema.
a reveure
foster
l´Autor
19 Relats
28 Comentaris
25274 Lectures
Valoració de l'autor: 8.71
Biografia:
després d'un any o més de silenci torno atzarós i benaurat per aquí. crec que ho faig sense cap mena de raó, simplement pel plaer de crear i, si amb això puc, canviar aquest món. tant petit, tant diferent i a la vegada tant acollidor.gràcies per llegir-me!
Últims relats de l'autor
- Vermell (V-VII i escaig)
- Vermell ( I-IV )
- la vida: els peus freds (poema)
- Fotre-li una bufa al món.
- incertesa
- estances sense majúscules: poble, petó, façana
- estances sense majúscules: estic enamorat
- estances sense majúscules: sóc d'un país
- estances sense majúscules: espero
- estances sense majúscules: el diccionari
- Avui he conegut al novio de la que em tirava els trastos.
- ELL/ELLA/ELLA/ELL (on t'amagues?)
- El temps no és res. (tempus fugit, Horaci.)
- La tassa del wàter i la Bauhaus (de l'Ésser als gats)
- Entrefang... sols tu i jo.