Entrefang... sols tu i jo.

Un relat de: antonvaitot

Sols tu i jo, la sorra encara ens cremava els peus. L'albir no existia i tot semblava estar predeterminat. Em vas cridar, i jo vaig córrer. Mentre ho feia, els meus peus removien el trencar de les ones rompent-ne el seu rumb, el seu futur era llavors incert: igual que ho era el nostre. Què seria de nosaltres en aquest món en el que surts, fas quatre passes i ja no t'entens amb ningú ? Tot ens era igual.

Sols tu i jo, la remor del vent encara ens gelava la cara. Tot allò que semblava anar al mateix lloc de sobte es va trencar. Et vaig cridar, i tu vas córrer. Mentre ho feies, als teus peus hi passejaven dues formigues que van acabant essent endutes pel vent, el seu futur era doncs incert: tal i com acabava de ser-ho el nostre. Què serà de nosaltres en aquest món en el que baixes l'escala, fas tres passes i ja no et trobes amb ningú? Tot ens era igual.

Sols tu i jo, el so d'uns altaveus ens trenquen els timpans. Res i tot torna al seu lloc. Ens criden i correm. Mentre ho fem, cada cop ens sentim més aïllats, els sons, les passes i el soroll desapareix. Tot és d'un clarobscur força estrany, un ambient insípid i buit de color, el nostre futur és doncs incert ? pensem. Què és de nosaltres en aquest món en el que surts al carrer, fas dues passes, crides i ningú s'estranya? Tot ens és igual.

Sols tu i jo, el recordar d'una abraçada banderejarà per la nostra esquena. Tot serà perfecte. Ens cridarem i correrem l'un cap a l'altre. Mentre ho farem, els nostres peus tremolaran com si llavors comencessin a viure: el nostre futur, dubtós, serà perfecte. Què serà de nosaltres en aquest món en el que un cop ensorrat ja no pots tornar a reviure? Tot en serà igual.

Tot i tothom deixarà de ser igual.

Comentaris

  • L'altre completa el jo[Ofensiu]
    estrangera | 26-08-2005 | Valoració: 9

    antonvaitot felicitats pel teu realta tan vibrant.
    Tens raó, l'altre és molt, molt important, perquè l'altre ens completa ens du a les mans la llum i l'esperança.
    Gràcies pel teu comentari. Jo em volia referir a "una caixa" en sentit filosòfic (aquestes són les meves dèries...) Els filòsofs estan d'acord en que no em triat RES ni el que sóm, ni qui som, ni on som i és en aquests sentits que 2estem atrapts" però tindré en compte els teus consells. gràcies.

    Una abraçaca i molt de gust de conèixer-te antonvaitot(ui, que difícil!;,és broma)

  • prosa poètica[Ofensiu]
    foster | 25-08-2005

    interessant i ben escrita.
    Una idea o argument força abstracte que es concreta per a mi en una mena de crit tipus Vinyoli. No ho sé, no llegeixo poesia i el teu relat és quasi un poema.
    a reveure
    foster

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: