Entre C a c a o l a t s

vodkes, whiskis, cubates... les converses i trobades van perdent transparència i les imatges poden sortir difuses i irreals... però entre cacolats, l'experiència de trobades ha de ser... neta i natural je je
me n'alegro que la poesia i l'ordinador pugui ser una causa d'amistat i un intercanvi de riqueses personals...
una abraçada!

què guapo....
i és que relats és una troballa en tots els sentits, eh!?!?!?!
tot i que hi hagi diferències, una cosa bàsica, ens uneix a totes i tots: l'amor a la lectura, a la paraula...
molt xulo!!!
molt bon any, guapa!!!!
Sílvia

i que no ho és? Tot a aquesta vida es surrealisme, surrealisme als carrers, surrealisme per tot arreu. M'agrada l'història, autobiogràfica suposo, molt maca. Un petó i un cacaolat, bon any nou.

Un relat sincer i íntim que s'agraeix comparteixis... si que n'és de curiós la manera d'arribar a fer amics... que et duri molt de temps aquesta amistat.

angie

Un meravellós homenatge a una persona que s'ha convertit en una amiga (o gairebé?) passant primer per compartir paraules a Relats, comentaris, trobades, cacaolats.... i admiració mútua al final. És fantàstica la màgia que hi pot haver al darrere d'una pantalla, deixant poc a poc conèixer als altres les nostres emocions, els nostres pensaments, opinions.

És un relat que es nota que t'ha sortit del cor.... com gairebé tots els teus! És senzill, agraït, emotiu, amb una dosi ben palesa de la teva sensibilitat habitual.

Un brindis per tu i els teus poemes.... amb un colacao!

Em sap greu trencar la simetria del nombre dels teus comentaris.... ;-)

Que tinguis un 2006 esplèndid, dofineta, i felicitats també per aquesta postaleta tan bonica que ens has posat per desitjar-nos bones festes!

Un petó ben gran i com tu dius.... ens veiem per aquí!

Sempre que vaig a un bar, demano un cacaolat, i si és hivern ben calentó, i m'escalfo les mana amb l'ampolla.
I també em porten bons records d'amistat, d'encontres -sovint massa curts- amb persones que desitjaria tenir molt més prop.
Records d'estones aprofitades al màxim…
I això és precisament el que descrius.
Com coneixes algú a través de la pantalla, i l'emoció de veure-la en persona.
A mi m'ha passat al revés, vaig conèixer una persona en directe, i vam continuar per la pantalla, per la pantalla, per la pantalla… amb un parell de trobades físiques tan sols, fins que vam fer la Trobada, però no amb cacaolat, vaig preparar xocolata desfeta.
T'agraeixo molt la manera que tens de compartir sentiments, en un món que sembla egoista i superficial, m'adono que hi ha persones que viuen una vida que val la pena, que exploren, que donen, que volen gaudir del que realment val la pena.
I tu, em transmets aquesta sensació.
Em fa molt de goig poder-te llegir.

Una abraçada i bones festes

Carme

Per cert, et volia enviar una felicitació que he fet, però no he sabut on

És un relat molt personal, però deixa'm brindar per la vostra amistat...amb cacaolat!
bon nadal kispar!

per primer cop, i per segon, i per tercer...je,je,je! però les llàgrimes no em deixaven veure la pantalla i no em vaig veure amb cor de comentar-lo.

És la primera vegada que algú em dedica un relat, i creu-me que em va fer molt feliç!!

Mentre anava avançant en la lectura, m'anava transportant a aquell dia en que et vaig veure arribar, a aquelles converses...

Gràcies, no tinc paraules!!! Gràcies de tot cor i no només pel relat! Ets algú especial dins meu... mil petonets!!

Eternament agraïda:

= perestroika =