Enredesa

“Vinc a canviar el comptador” em diu en la llengua en la qual Miguel Hernández feia aquell decasíl•lab tan bonic : “temprano madrugó la madrugada”.
Estic amb la jeca posada i a punt de sortir i al mateix moment em truca el company amb el qual he quedat en pocs minuts, per acabar de concretar la cita. L’operari segueix a la porta esperant, li dic que passi amb la ma.
Penjo, li demano si hi ha alguna obligatorietat de canviar o en que consisteix el canvi. Posa cara de: que em diu aquest que se’m dirigeix en català i fa: “Algunes persones grans s’han resistit al canvi perquè diuen que el comptador roda més de pressa”, en la llengua de Cervantes.
No queda, per tant, clar si és o no obligatori. Sembla ser que es tracta d’eliminar visites als comptadors i ma d’obra a pagar! No poso pegués, però és que, és clar!, tu no vas a casa del veí a canviar-li qualsevol cosa perquè et fot la gana, excepte, naturalment, i si tu ets de Enredesa o un altre creador de “riquesa” de similar grandària (Ometo el detall que ja sé per Internet de que el canvi no és gratis del tot i que hi ha un cert pagament que caldrà fer, no sé sota quin concepte; algú ja ha fet broma al respecte).
Es posa treballar amb la més que probable idea de que soc un senyorito torra collons; sento un crit del lavabo, és el meu fill que no té aigua calenta, les calderes de gas no van si no hi ha electricitat. “Si canvio el comptador be hauré de treure la llum” es defensa amb raó l’home visiblement irritat per tanta incomprensió amb la seva feina. Cert, però potser que hagués avisat.
Hauria de marxar però com que la meva dona té feina i s’haurà de cuidar la meva mare, ja molt gran que està per allà, prefereixo preguntar-li quan trigarà i em diu “Uns deu o quinze minuts”, (la traducció és també meva) i m’espero, crec que podré arribar a l’hora igualment. Consti que malgrat el que li pugui al senyor operari semblar jo no pretenc tocar-li les gònades. Només que, clar!, ve a casa meva i aquí la llengua la trio jo, i trio la que em convé.
Cap incident més fins que l’home diu com si res: “No se si podré posar el nou comptador, no m’hi cap: s’haurà de modificar el tub de l’escomesa” aquí li dic jo en la llengua de Neruda, “Si la companyia vol canviar els comptadors, s’haurà de fer càrrec de tot el que això comporta, no?” Curiosament no obtinc resposta a aquesta malèvola declaració meva i no és per raó de la llengua utilitzada, crec. L’home segueix burxant amb el tornavís, sense girar-se, amb la sola idea clara que si em trobés al carrer em faria la cara nova pel tracte irrespectuós am Enredesa, representada per ell. Treu una brida (“abrazadera”) i el tub de l’escomesa, que es de goma, permet que els cables elèctrics arribin on han d’arribar per encabir el nou equipament: potser seran vint els minuts que caldrà emprar i no quinze; aquests creadors de riquesa tenen molt clars els comptadors que s’han d’instal•lar per hora!