Endevinalles relatives

Veig una figura humana a través del vidre que sembla que em parla i em fa ganyotes com un babau. De quan en quan em tira coses Per menjar. La pobra està empresonada dins el vidrE mentre jo nedo tranquil·lament donant voltes darrera la SwImy, una peiXorrineta de coloraines del Carib que em té el cor robat. Ara la veig darrere del cofre del tresor, d'on surten les bombolletes d'aire que fan pessigolles.

* * *

Cada dia acompanyo el Josep a donar una volta pel carrer. Mentre jo faiG les meves necessitats ell parla amb els veïns O mira els preus dels pisos a la immobiliària de la cantonada. El que encara no acabo d'entendre és la mania que té de recollir la meva merda amb una bossa de plàstic. Em penso que l'està acumulant per tirar-me-la a sobre algun dia. Ho he comentat amb la Blacky, que és un sac de ciència (encara que l'acompanya un cec) però ella em diu que no em preocupi, que els homes són els millors amics dels gossoS.

* * *

De vegades crec que l'única que m'entén és la noia que ve els dies de cada dia al matí a tenir cura de mi. No sé per què li diuen "cangur" si s'està tota l'estona al sofà veient la tele. A vegades la miro i ni un botet de res. De fet, és l'única que em deixa expressar sense intentar que calli. I jO, vinga plorar i cridar fins que quedo mort i rendit i em foto unes clapades de nassos! I quan ve aquell amic seu, això ja és la llibertat total. Teta de monja.

* * *

La major causa de mortaldat de la nostra espècie és per enforquillament. Caiem en mans dels humans, ens guarden i quan surten a pescar ens empalen als hams. Un gran patiment, però encara no morim. Com que no n'hi ha prou ens submergeixen a l'aigua i amb una mica de sort se'ns cruspirà un peix abans que no finim dessagnats. Merda per ells.

* * *

La nostra és una vida regalada. Ens mantenen, tenen cura de nosaltres, ens escalfen, ens netejen (això ja no m'agrada tant, ves quina mania amb l'aigua tan escassa com va!). Tot el dia menjant, dormint i fent Petar la xerrada amb els altres al cORralet. Finalment als més grassos ens fan pujar a un vehicle tots juntets i se'ns emporten de viatge. Diuen que és un viatge molt llarg perquè Cap dels que hi ha anat ha tornat mai.

* * *

ALLà dalt, la Terra gira al meU voltant, solitària, eNigmàtica i brillAnt.

* * *

Hi ha un element bellugadís per aquí fora que apareix i desapareix. No para quiet. Em talla les branques de quan en quan, me les dirigeix Cap on ell vol, recull els meus fruIts que hauRien de caure i germinar, em posa adobs i insecticides (totes les marietes que es menjaven el pugó, eliminades). En lloc dels piulets dels ocells ara tinc penjada una andRòmina que cada trEs minuts fot un pet i els espanta. Estic fins a les fulles de dalt d'aquest caRallot.

* * *

A veure, nens i nenes! Problema per fer a casa. ApunTeu:
Dos humans estan a 300 qm l'un de l'altre. Un humà va cap al NoRd a 4 qm/h i l'altre, en dirEcció contrària, va a 3 qm/h. A quina distància toparan? Quan de temps trigaran en topar? Si els dos van fumant i la velocitat del vent és de 30 qm/h Sud,... què estaN fumant? ....eh?

* * *