Encara ara

Un relat de: Consol

Encara ara sento
el batec del teu cor
buscant el meu
i els teus dits
acaronant-me l'ànima
i el teu somriure dolç
recorrent el meu cos,
nu de records.
M'oblido de qui sóc
quan sóc amb tu.
No m'ho recordis pas
que, al teu costat,
la vida és de colors
i estic cansada
de viure en blanc i negre.

Comentaris

  • Precioses totes les imatges...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-06-2005

    ...que ens regales amb els teus versos. La descripció de com sents estar amb qui desitges, la vida de colors... Quantes troballes magnífiques!
    Em fas venir ganes que també sigui així la meva vida.

  • Que bonic!!![Ofensiu]
    obiwan | 04-06-2005 | Valoració: 8

    ei, molt dolç i agradable, de lectura estupenda, tendre i sensible.

    Gràcies Obiwan

  • Guspira | 04-06-2005

    Que bonic... aquells moments en que una persona "coloreja" la nostra vida... i quan no la tenim a la vora o marxa es torna a veure tot en blanc i negre, falta l'espurna de la seva presència per encentre tot allò que veiem amb els ulls mitg tancats...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: