L'artista

Un relat de: Consol

Camina inquiet,
La ment sempre ocupada,
Allà , entre bastidors,
Li espera el quadre.
La tela, blanca i buida,
S'insinua.
Pinzells entremaliats pessigollegen
Els colors de la paleta il·lusionada
I el blau i el groc festegen,
Fent fora el negre,
Que la vida en colors
Sempre és mes bella.
I el blau omple la tela:
Un mar tranquil
I un cel encisador.
I el groc s'engresca
A dibuixar-hi un sol.
El blanc vol pintar núvols
I no el deixen.
Sol , mar, cel ...
No cal més.
L'artista fantasieja.

Comentaris

  • "El blau...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-05-2005 | Valoració: 9

    ... i el groc festegen" Quina imatge pictòrica i amant a la vegada!
    Fes atenció al negre -que no és color-. Ell, egoïsta, absorbeix tota la llum i no en reflexa gens...
    Bo poema! Salut i rebolica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: