El cant de l'ocell

Dins del silenci fosc
De la cambra encongida,
Sota llençols brodats
Desdidalats,
Mirades de tristor.

La lluna plena s'enfila, agosarada,
Entre els barrots cecs de les persianes,
Respira l'aire trèmol de la sala
I s'arracona,
Cercant .

I en el mirall s'ofega
Un ocellet callat.

La nit ja mig s'adorm
Però el sol,
esgarrant les cortines,
descobrirà les marques del seu cos.

I encara dins la gàbia
Pot sentir-se
A l'ocellet piular.