El cant de l'ocell

Un relat de: Consol

Dins del silenci fosc
De la cambra encongida,
Sota llençols brodats
Desdidalats,
Mirades de tristor.

La lluna plena s'enfila, agosarada,
Entre els barrots cecs de les persianes,
Respira l'aire trèmol de la sala
I s'arracona,
Cercant .

I en el mirall s'ofega
Un ocellet callat.

La nit ja mig s'adorm
Però el sol,
esgarrant les cortines,
descobrirà les marques del seu cos.

I encara dins la gàbia
Pot sentir-se
A l'ocellet piular.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: