Ja ho sé

Un relat de: Consol

Ara sé que sí,
Que l'he perdut,
Que l'he perdut per sempre,
I que no cal que llegeixi i rellegeixi els seus e-mails
O em miri mil vegades la mateixa foto
De somriures capturats a mig fer,
Ho sé.

Ho sé
Perquè m'estic mirant i em veig,
Perduda en el mirall tèrbol d'aquell estiu,
I ho diuen els meus ulls.

Ho sé
Perquè el telèfon em mira mut i trist,
Recargolat al fons del dormitori ,
I el rellotge ni gosa tocar el dos.

I no cal que teclegi durant hores perdudes el seu nom Esperant no sé què ,
Ni que ho consulti amb el tarot,
Ni que busqui la resposta a l'horòscop de tevetrés.
Ho sé.

Sé que he perdut el cap,
Que l'he perdut per sempre,
Però també sé que ja el meu foli no l'escriurà ningú.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: