Cercador
Cercle de tristor
Un relat de: Consol- Compartir:
Vull empassar-me el sol
Que em regalimi
I que els seus raigs daurats
Besin ma pell
I bruta d'escalfor
Suar dins l'aigua
D'aquesta mar salada.
Vull penetrar la sorra
Fina i clara
I bussejar al seu cor
Nedar per dolces aigües subterrànies
Vull tocar fons
I suar llàgrimes salades
Amagada del mon.
Vull que s'empassi el sol
Les meves llàgrimes
Núvols salats
Pluja
Que em regalimi l'ànima.
Comentaris
-
Sí,[Ofensiu]brumari | 21-05-2005
descrius un cercle, un cercle de tristor. Però a l'última estrofa em sembla veure un forat per a l'esperança, un desig de trencar el cercle: "...que s'empassi el sol les meves llàgrimes...".
En qualsevol cas, un bell poema.
Benvinguda a RC.
Una abraçada
-
certament trist[Ofensiu]edgar naúj | 20-05-2005 | Valoració: 8
quina tristor en aquestes paraules. Profund sentiment, com profund és el mar. Inmenses paraules, com inmens és el mar. Suaus, alhora, com suau ens sembla l'arena. M'ha agradat el teu poema, perque sovint, el mar, l'arena i les seves energies, m'alliberen del meu dolor, em donen forces per lluitar. Fins aviat.
-
certament trist[Ofensiu]edgar naúj | 20-05-2005 | Valoració: 8
quina tristor en aquestes paraules. Profund sentiment, com profund és el mar. Inmenses paraules, com inmens és el mar. Suaus, alhora, com suau ens sembla l'arena. M'ha agradat el teu poema, perque sovint, el mar, l'arena i les seves energies, m'alliberen del meu dolor, em donen forces per lluitar. Fins aviat.