Pampallugues de matinada

Comença a sortir el sol
I les estrelles
S'amaguen de la lluna
Per abocar-se a l'aigua.

Les ones, divertides, les atrapen.
I un corre-cuita de llum i de disbauxa
Desperta l'alba.

De tant en tant un núvol despistat
Va i les espanta
Però tornen a sortir
Fent pampallugues
Aclucant l'ull al sol que les empaita.

La lluna se'n adona i les increpa:
"Va, cap al cel, ... que és tard!"
I , rondinant, abandonen la gresca.
La lluna ampla somriu
"¡Que en són d'entremaliades les estrelles!"